Del passat al present

  El mes de maig passat vam anar fins a la Cala Montjoi a buscar una mica d'aigua de mar i de pas fer algunes fotografies, una d'elles la tinc de fons de l'escriptori del meu ordinador. Tot mirant la fotografia, m'adono d'un detall a les arrels descarnades del pi a la dreta de la foto, i vet aquí que als meus ulls apareix una figura una  tan  fantasmagòrica que interpreto com un arbre que es menja les seves pròpies arrels, les quals tenen forma d'animal. Res de l'altre món, però no deixa de ser una curiositat de la natura. Qualsevol dia d'aquest mes tornarem a Cala Montjoi i repetiré la foto per veure si encara és  don  aquesta casualitat. Canviant de terç, crec que ha arribat l'hora  d'anar -nos  acomiadant  de les fotografies nocturnes, si mes no, de les fotografies de nebuloses de la  galàxia , perquè amb la mania que tenen les elits amb la complicitat dels  governs  mundials, que es creuen els amos del  món , de provocar un canvi  climàtic ,

  Ja fa temps que no feia cap fotografia a les postes de sol, així és que en principi amb el telescopi de 200 mm i la  DSLR  a través d'una de les finestres de cara oest, poso mans a la feina. Amb aquest telescopi, mitjans un corrector de focal que el converteix amb  un 160  mm aproximadament, s'obté unes bones imatges el problema, és que cada dues o tres fotografies s'ha de corregir l'altura o la declinació perquè de seguida la imatge es mou a la pantalla de la  DSLR , ja que operant a través d'una finestra el telescopi no està en estació. Llastima que he arribat un parell de dies tard pel que fa a poder enganxar el sol entre les antenes de Rocacorba, però  vaja  la idea era captar el sol en baixada per la cara inclinada de la muntanya veïna a la de Rocacorba. A l'endemà  de fer aquesta pressa amb  el 200 mm , ho torno a repetir, però aquest cop faig servir el petit telescopi de 60 mm, que en tenir un camp de visió amplíssim en comparació a l 200 mm , no cal fe