Del passat al present

  Fotografies fetes el dia 16 del present  més  de maig, amb una nit com la majoria de les que tenim actualment, amb un cel molt dolent que prou feines es veien les estrelles, malament quan ja de bon  matí  veus el cel amb aquesta calitja blanquinosa. Aquest mes de maig m'he proposat muntar  el 200 mm  sobre la muntura que habitualment faig servir  per a   l'astrofotografia , muntura que  prèviament   he desmuntat  en totalitat per netejar-la, greixar -la i ajustar-la al  màxim  del joc entre els  bisen fins  dels eixos. Actualment,  ja ho tinc tot muntat i equilibrat, només en falta una bona nit ben neta , per  poder-la provar, sobre tot el sistema de guiatge , ja que  amb un tub d'aquestes dimensions  és precís  un guiatge molt perfecte,  igual que  l' alineat ge  polar, com dic, només em cal alguna nit amb una bona atmosfera i  sense  lluna  . Si la cosa funciona, aquest mes de juny podré fer fotografies de certs objectes  immersos  en les nebuloses, amb molta  més  

  Avui dia 16 de maig, aquesta treva que ens havien donat els fumigadors s'ha acabat. Tornen els dies grisos i de cel mig emboirat a causa de la quantitat de merda que aboquen als nostres cels. Ara com ja és costum tornaran a pujar les temperatures, per culpa de l'efecte hivernacle que creant aquestes deixalles i ens tornaran a emplenar el caparrot amb el conte que hi ha un canvi climàtic bestial, causat pel fum dels cotxes que fem servir per anar a la feina, dels quatre pets que fan alguns animals, ja que aquests gasos alteren el clima de la terra i això ens portarà misèria, malalties i fam. Mare de Déu, els que pregonen totes aquestes ximpleries es pengen la medalla d'experts i diuen que això és ciència. El mateix dia, posterior a quan van plegar de passar els avions, la temperatura es va regular a l'equivalent al mes de maig, inclús ha nevat en cotes altes, el cel ha recuperat el seu blau i els núvols es desenvolupaven amb naturalitat. A les acaballes del segle vint,

  El passat dia vuit d'aquest mes, l'últim dia  en què  els fumigadors s'hi van fer a base de bé, deixant un cel totalment  emblanquinat , oh, sorpresa, cap al vespre el cel tenia un aspecte que semblava que es podia fer alguna cosa respecte a la fotografia nocturna. Que consti que els fumigadors no han tornat a fer acte de  presència , des  d'aquell  dia, potser tenen remordiment de  consciència  i s'han dit "  Va, deixem que els  hi plogui  una miqueta  perquè  no digin que nosaltres tenim la culpa de la sequera". Bromes a par, i tornant al dia vuit, un cop vaig tenir la paradeta desplegada, veig que els estels que es podien veure eren  les   Alfàs  més lluminoses com Capella, Artur,algunes del Lleó i poca cosa més, per  cert,  que la polar no era visible, la  pàtina  blanca que queda  després  d'un dia de fumigació, fa que la majoria de les estrelles menys lluminoses no siguin visibles. El no veure la polar em va fer mala espina, i vaig pensar que e