Del passat al present

Últimes fotografies que em quedaven a la cartera, ara a esperar que el temps s'hi posi bé i em deixi acabar les que tinc triades, de fet la majoria són de la constel·lació del Cigne i limítrofes, una constel·lació que dóna molt de si, ja que està carregada de nebuloses i estrelles miris per allà on miris. Després li tocarà el torn a  Cepheus ,  Pegàs ,  Andròmeda  i  Cassiopea . La diferència amb les fotografies d'altres anys és que ara estan fetes amb un estri que permet agafar un camp més extens i això representa veure els objectes rodejats de moltes estrelles.   La fita que tenia d'aconseguir grans camps d'estrelles, s'està complint. Ara només falta que les nits compleixin el mínim requerit, poca contaminació lumínica i cel completament seré. Si la calor d'aquests dies minva una mica és podrà tornar a agafar les eines i sant tornemi.

  Estem al juliol i la calor clica de valent, per sort, pel que fa a l'activitat de la fotografia astronòmica, la lluna tampoc em deixaria fer res, ja que està en fase de plena, però encari que la lluna no privés ho faria la calor. A primeres hores de la nit al terrat, on tinc l'observatori, s'hi podrien coure ous, les parets, el terra i l'ambient, acusen la temperatura acumulada. Seria perillós per la integritat del material del telescopi, sobretot per l'òptica, en cas que volgués treure la protecció que li tinc habilitada precisament per protegir-lo del fred o la calor extrema. La caseta ja la vaig construir expressament d'alumini blanc per evitar l'excessiva calor o fred a l'interior. Així és que deixarem que passin aquestes temperatures tan bèsties i ja vindran nits millors.

  La pàgina de Natura d'avui, va partida en dos, una part dedicada a la zona que tenim sobre el nostre cap o sigui el cel o l'atmosfera, i l'altre a les imatges que acostumo a captar sempre que surto a passejar o d'excursió. Des de fa uns quatre o cinc anys la nostra atmosfera, ve essent tractada per mitjans aeris amb no sé quin tipus de materials i tampoc sé amb quina finalitat, el cas és que quan interessa, un nombre d'avions que no són ni dos ni tres, comencen a dibuixar quadricules pel cel i en poca estona aquest passa de ser blau i lluent a tenir un aspecte blanquinós i boirós. Això si, ningú en parla, ningú en sap res, últimament he vist algun vídeo de gent que ho denuncia a la policia inclús a l'exèrcit i ningú sap res, és curiós. El que si és cert, és que cada vegada que plou alguna gota d'aigua, aquesta baixa barrejada amb un tipus de pols de color negre que si li acostes un imant, la pols s'enganxa, per tant és un metall conductor, els entesos