Del passat al present

  El passat dia 11, diumenge i dia del meu  aniversari , vam anar amb la dona, la filla i el meu net a passar una estona a la zona de l'Orri, lloc on any  rere  any en  època  de bolets la meva visita estava  garantida , però l'anyada 2023 per falta de pluja no  s'hi  ha pogut anar. Ja ho he explicat alguna vegada en les  pàgines  d'aquest blog quina és la meva relació amb aquestes muntanyes, no és altre que de molt jovenet vaig passar un parell d'anys a la casa de l'Orri fent de pastoret cuidant vaques, ovelles i cabres,  encara  recordo els  ramats;  15 vaques, 60-65 ovelles i altre tant de cabres. La gent de la casa,  bellíssimes  persones, em van ensenyar a estimar la natura en tots els seus sentits, l'avi  Esteve  i la seva dona la Maria  es desvivien  per la meva seguretat, la meva  alimentació  i el meu benestar, l' àvia  Maria  em proveïa  el  serro  amb pa, pernil,  botifarra , etc , i  així i tot , molts dies  me'n pujava  una torrada treta

  Tenia  ganes  de fotografiar el cúmul del  Trapezi  dins la nebulosa M 42, és un cúmul un tan  difícil  de captar  a causa de  la gran concentració de llum que desprenen   les seves  principals estrelles. Lògicament  si vols captar tot el conjunt de la nebulosa, al final sempre queda sobreexposat el  racó  on hi ha el cúmul i no es poden apreciar les estrelles que el  formant , no queda altre doncs que calcular l' exposició , l'ISO,  et voila . Però la cosa no ha estat  tan  simple, aquests dies passats quan la lluna no ens feia nosa,  la humitat , arribada la nit,  es dispara  i entre aquesta i la merda que tiren aquests avions del dimoni, la veritat  és  que en veure el resultat del guiatge se't  llevaven  les ganes de continuar i enviar-ho tot a fer punyetes, és  una murga  quan veus que les estrelles es tornen  bellugadisses   a causa de  la mala atmosfera i el sistema de guiatge, que és peça fonamental en l'astrofotografia, falla i  les   estrelles  surten fatal.

  Bé la lluna ja no és molèstia, de moment, serà cap al quinze o setze del mes quan torni a imposar-se. A veure si el cel es neteja una miqueta de tanta porqueria que hi tiren i a veure si la humitat minva amb l'ajut d'una tramuntanada, perquè tal com està ara és molt difícil de captar un objecte de cel profund amb garantia de nitidesa. Les constel·lacions d'hivern estan al pic, ben pujades sobre l'horitzó, la llastima  és , que la boirina que es forma a la banda de l'horitzó obstaculitza i molt la captura d'aquestes constel·lacions que  transitant  per aquesta zona, com per exemple  el Ca n Major i zones de la part baixa de  Monoceros  i Orió. A veure si tenim sort i podem gaudir  d'un  parell o tres nits ben  maques  i netes, tampoc és demanar massa, ara que també  podríem  demanar que  pleguessin  de passar aquests avions que ens fan  tant  de mal com evitar les  pluges  i crear un escalfament del nostre ambient.