Del passat al present

  El mes d'agost és per excel·lència un dels millors per contemplar la via làctia, això si es té la sort de poder passar les vacances en un lloc lliure de contaminació lumínica, sense lluna i amb una atmosfera neta i amb poca humitat ambiental. Ja sé que són moltes coses juntes, però es pot aconseguir. Hi ha molts llocs de la nostra geografia, que són excel·lents no solament per l'observació, sinó també per la fotografia, només cal allunyar-se de les poblacions que per petites que siguin, llençant una bombolla de llum cap al cel suficient per fer la guitza, sobretot quan el que es pretén és copsar una part d'horitzó a la fotografia. Ara fa uns anys, crec que el 2016, vaig anar un parell de nits a Sales de Llierca, carretera de l'Orri on ja s'acaben les cases de pagès vora la carretera, allà vaig fer alguna fotografia amb paisatge  mig  potable. Però  vaja , el millor és poder-se enfilar pel mig de les muntanyes i allunyar-se el més possible de poblacions. Però per n

  Tant tant  el cel s'ha arreglat una mica i en aquest canvi de lluna sembla que tindrem algun dia, millor dit alguna nit amb condicions per poder dedicar unes hores a la fotografia del cel , tots  els intents fets en el mes de juliol han estat una pifia, he provat de fer alguna tirada  però  el cel no  responia  i la feina feta l'he  hagut de  llençar a la paperera. Un dels millors dies  d'aquest  agost ha estat el passat dia 7, el vent que ha fet aquests dies ha netejat l'atmosfera i l'equip ha respost favorablement. Sé  de gent d'altres indrets de la  península , també afeccionats a la fotografia del cel, que enguany no s'han menjat una rosca , cosa mai vista almenys  fins a  l'aparició el 2020 d'aquests artefactes voladors que empastifen l'atmosfera, ara en temps de vacances reposen i es preparen de cara al setembre que ja hi tornarem a ser,  així i tot  encara en passa algun que en deixa anar algun raig de record . Ens  hem d'empassar el