Del passat al present

  Van passant els dies i mesos i no hi ha maneres de què les nits siguin prou netes per poder fer fotografia nocturna amb les estrelles. L'any passat ja va començar de passar, dies i dies amb unes nits enterbolides i nefastes per la fotografia i aquest any continua amb el mateix. Bé doncs  tirarem de  Natura que per això sí que estem ben proveïts, aquests camps de colza florida, criden l'atenció per fotografiar-los, però com diu la dita "Totes les masses piquen" arriba un moment que de tan acostumats a veure'ls, se'n fa menys cas. Ara es diu que les "autoritats" obriran una mica la mà i es deixaran córrer una mica més lluny, això en fa pensar en la meva joventut quan estava a pagès i cuidava un ramat de vaques, ovelles i cabres que uns dies determinats els portava pel voltant de la casa i d'altres el duia més a la muntanya on s'escampaven més al seu gust. El mateix passa amb nosaltres, una temporada  tancats  a casa, un altre ens deixen anar

  Les fotografies d'avui, carregades de color primaveral (tot i que aquesta primavera fa el que pot a causa de la falta de pluges), doncs, posen una nota d'alegria, o almenys aquesta és la meva intenció, de què ens distreguin encara que sigui  per uns  moments, de la classe de vida que ens ha tocat viure des del març de l'any passat fins al dia d'avui. De sempre he recomanat sortir al camp a respirar l'aire pur, sense draps a la cara, com hem fet tota la vida, el camp i la muntanya de sempre ha sigut el refugi contra pandèmies i desastres, a més el nostre sistema  immunitari, ens  ho agrairà. L'única ocasió en què la gent del camp es posava un drap a la cara, era en temps de batre, pels qui no ho entenguin és l'acció de separar el blat de la palla, i això quan van arribar les  primeres màquines  de batre, qui li tocava amuntegar la palla per pujar el paller i qui posava els sacs pel gra, es posaven un mocador a la boca per no respirar la pols que deixava ana