Del passat al present

  Faltava aquesta mica d'aigua perquè tinguéssim una primavera més verda i florida, però recordem que encara els recs no canten, falta més aigua per acabar d'amarar els boscos, almenys una altra quantitat com la caiguda en aquests últims vuit dies, si han caigut noranta litres, doncs noranta litres més. El cas és que no sé si els senyors de la geoenginyeria estaran d'acord o no, ahir i avui ja han empastifat el cel donant a entendre que l'aigua, fem-nos a la idea, caurà mesurada, res d'estrany, ara ja li han pres la mida i la deixaran caure de la manera que els hi doni la gana. La neu caiguda que blanqueja el Pirineu, també és ben rebuda tot i que aquestes nevades haurien d'haver caigut a principis d'hivern, llavors aquesta neu glaçada a mesura que avança la primavera va fonent i alimentant rius i rierols, en canvi, la caiguda ara es fondrà en dos dies de sol, així i tot, benvinguda sigui. Els sembrats també els hi ha vingut de primavera, mai millor dit, per