Fotografia astronómica 22-6-2025
D'ençà de quatre o cinc anys enrere fins a enguany el cel ha fet un canvi a pitjor fins al punt que el tema astrofotografia del cel profund ha entrat en una situació límit i pel que sembla això no té marxa enrere.
Ara mateix, que tenim nits que semblaria que es pot fer alguna cosa, donçs mira, ben poca cosa es pot fer.
Jo tinc un sistema per saber si la nit es propicia o no, surto al terrat que té vistes a la Mare de Déu del Mont i Pirineus i si cap al tard abans no es fa fosc veig les muntanyes nítides i ben perfilades, puc dir que la nit promet. Ara bé, si les veig boiroses amb calitja, malament, no cal desplegar les eines, no paga la pena.
Aquest any, tret un parell de nits una mica potables a principis d'any, la resta fins avui res de res.
La geoenginyeria ens ho ha fotut tot en l'aire, sí,sí, aquests avionets que sense fer fresa compleixen perfectament les ordres de deixar anar la merda allà on els hi interessa, això si, tothom calladet i a fer bondat.
Les poques còpies que he pogut fer aquests dies sense lluna han sortit un desastre, les nebuloses que en altres anys sortien mig regulars (tinguen en compta el lloc on estic luminicament parlant) ara prou feines queden ben impreses a causa del gran moviment atmosfèric, fins i tot el sistema de guiatge acusa aquesta atmosfera tan enrarida i no funciona com Déu mana.
En fi, tot un poema. Abans deiem: Ja vindran temps millors, ara no sé que s'ha de dir.
Comentarios
Publicar un comentario