Fotografía astronómica 30-5-18

mayo 30, 2018

L'Àguila és una constel·lació d'estiu, la seva estrella Altair juntament amb Vega de la Lira i Deneb del Cigne, forma'n l'anomenat triangle d'estiu, molt de bon veure a ull nu, ja que el dibuix imaginari del triangle ocupa una bona parcel·la del cel.
Té per veïnes al nord a Sagita, la fletxa, a l'est el Delfí i Aquari, al sud, Capricorn i Sagitari i per últim a l'oest hi té un tros d'Hèrcules, Ofiuc, la cua de la Serp i l'Escut.
Tot afeccionat que disposi d'un telescopi de gran obertura, 20-30 cm podrà gaudir amb aquesta constel·lació sobretot si li agraden les nebuloses planetàries, aquesta parcel·la és el paradís de les planetàries doncs en té una colla.
La llastima, és que la majoria d'elles són de caràcter feble, d'aquí la necessitat d'una bona obertura en el telescopi.
L'esmentada estrella Altair, és d'un color blanc-blau propi de les estrelles joves, és una estrella propera situada a 16 anys llum de la terra.
Al nord-oest d'Altair, si troba l'estrella Tarazed, Gamma Aquilae i encara una mica més enllà en la mateixa línia, l'estrella Xi. Doncs bé, a la dreta de la línia d'aquestes dues estrelles Tarazed i Xi Aquilae, existeixen dues magnífiques nebuloses fosques que fan el dibuix d'una E. S'anomenen les nebuloses de Barnard 142/143.

D'aquest tipus de nebuloses fosques ni hi ha varies a l'Àguila, però aquesta és la més reconeguda degut a la seva forma.

L'Àguila fa referencia mitològicament, a l'àguila de Zeus, per exemple quan el deu es va enamorar d'un xicot de nom Ganimedes fill de Tros, rei dels Troians. Segons diuen les cròniques mitològiques Ganimedes era un xicot el més guapo entre els homes i Zeus, que tant li feia que fos home o dona, el va voler per ell. (no entendré mai la cultura grega antiga, que tenien uns deus sense cap diferencia amb els humans, pel que fa a les misèries i debilitats humanes). Doncs res, un capritx és un capritx, Zeus envia el seu bitxo alat a cercar Ganimedes. Al final va convertir al xicot en el coper dels déus, personalment crec que això ho va fer per despistar i no posar-se n'evidencia amb els altres deus.
Una altra història de l'àguila de Zeus és quan el pare dels déus cabrejat amb Prometeu perquè li va prendre un llumí (bé en realitat era un tros de carbó encès), per ajudar als homes, pobres mortals que passaven més fred que un pollet al pol nord.
Va lligar al Prometeu a una roca, i cada dia enviava la seva àguila a esmorzar a costa del fetge del pobre Prometeu, que com que també era un deu, el fetge li creixia altre cop i així l'animal tenia l'àpat assegurat. (No m'estranya que amb el temps aquesta cultura engegues a fer punyetes aquests deus)