Del passat al present

  Aquests dos últims dies,en que l’atmosfera presentava certa netedad m’he entretingut a repetir algunes imatges del Cigne per veure si les podia millorar jugant amb l’ISO i el temps d’exposisió i sembla que una mica si s’han millorat, de fet la meva maquina és una DSLR que encara que estigui modificada, arriba on arriba. Tampoc puc demanar gaire qualitat captant des del lloc on visc que la llum dels carrers és tant forta que la podries tallar amb un ganivet, peró bé, fem el que podem i “és lo que hay.” Ès una manera de consolar-me, però, si que hi ha dies que ho engegaries tot a fer punyetes, quan veus aquest pet de lluminàries innecesaries, que no deixa de ser, a part d’una tocada de pebrots, (per mi es clar) un malgasto de diners i un perjudici per la fauna propera a ciutat També he temptejat a veure si alguns objectes de Casiopea es posavem a tret, però, la constel·lació encara no esta prou amunt a les hores que acostumo a fer les fotografies nocturnes, així que tindre que ...

  La natura, camps, boscos, riu i rieres, etc., passa per dies delicats tot i que en part ja hi està acostumada, doncs, cada x anys el temps varia i uns li dóna per la sequera i altres per la pluja, ara fa uns quatre o cinc anys, no recordo bé quin any era, el que si recordo que era l'any en què vam ser envaïts per la papallona xinesa, millor dit, qui van ser envaïts van ser els boixos dels nostres boscos que van rebre una bufetada de les fortes. Doncs aquell any també va ser rigorós quant a sequera, recordo veure els boscos molt tristos per la falta d'aigua i per més inri els boixos la majoria tenien l'aspecte de morts, per sort alguns van rebrotar a la següent primavera, però també molts van beure oli. El cas és que aquella papallona al tercer any d'haver-nos envaït van desaparèixer sense dir adéu, no sé si a causa del clima o perquè la fauna alada va donar bona compta d'elles. Quant a les temperatures, he trobat per la xarxa un resum de l'any 1930 que la veri...