Del passat al present

 El passat dia 18 al matí, aprofitant que feia un solet ben guapo, vam anar amb la meva filla a fer un petit passeig a la vora del riu Llierca i per la zona on és travessat per la carretera Tortella-Montagut. El riu baixa amb un bon cabal d'aigua i és ben maco de veure, recordo veure'l així molt sovint, ja que sent jo un vailet, acompanyat per la colla d'amics de Tortella hi anàvem amb la idea d'agafar peixos que en aquells temps (anys 55-60) sovintejaven sota les pedres, tan sols havíem de ficar les mans i atrapar-los tal qual, alguna vegada, però, el que sortia a les mans era alguna serp que també abundaven. El cas és (tornant a dia 18) que tot passejant per la riba veig una pedreta de color negra que em crida l'atenció i l'agafo, a primera vista pensava que era de procedència volcànica, però, el pes no lligava, semblava de consistència metàl·lica. Vaig decidir d'emportar-me-la per estudiar-la més bé a casa. El resultat de la meva inspecció és que així com...

 Divendres matí, 7 de març, plou, bé fa el xim-xim, es reserva per a demà que sembla serà el plat fort. Tant de bo sigui veritat perquè ja fa cap a quatre o cinc anys que el rec del Salt Dalmau resta mut. Estic fent el procés de correcció de llum a unes còpies de fotografia de cel profund que tinc al calaix fetes a dures penes dies enrere. Normalment, quan faig aquesta feina, m'ajuda el programa de World Wide Telescope per fer comparacions amb les fotografies que he pres no fos que cometi algun error. A veure si m'explico per què he tingut una sorpresa que la veritat no m'havia passat mai. El programa d'astronomia que normalment faig servir per dirigir la muntura del telescopi és Stellarium, assistit per EQMOD i el programa de guiatge PHD2. Doncs bé, quan vaig dirigir la muntura cap a la constel·lació de Monoceros a l'objecte NGC 2252, un cúmul obert que està molt a la vora de la nebulosa Roseta, no m'esperava jo que aquest cúmul no és allà on diu Stellarium, si...