Del passat al present

 Normalment per fer astrofotografia faig servir un tub apocromàtic de 80 mm i segons els objectes de les constel·lacions, sobretot quan hi ha nebuloses, faig servir el més petit, un apo de 61 mm, aquest últim permet de fer fotografies de gran camp el que vol dir que pots integrar dins una sola fotografia objectes com la nebulosa Nord-amèrica i la nebulosa del Pelicà. Els tipus de telescopis refractors, no ofereixen cap dificultat a l'hora de ser sotmesos al guiatge i al maneig, ja que són lleugers i les muntures del tipus mitja com la meva, no pateix gens. Una altra cosa és utilitzar un tub catadiòptric de 200 mm d'obertura i 2000 de focal, el qual és gairebé impossible d'aconseguir fer alguna cosa tret de l'observació, necessitem acoblar-li un reductor de focal a fi de disminuir-li la focal i d'aquesta manera convertir-lo en un 1200 o 1250 mm que tot i ser una focal alta, ja es pot manejar a l'hora de fer guiatge. Aquest model de catadiòptric el vaig comprar el...

 Unes quantes fotografies amb un toc de primavera fetes tot passejant. Aquest any no ens podem queixar per falta d'aigua, el camp està exuberant, tornen a cantar els rius i recs i la natura revifa. Des de l'última pàgina d'astrofotografia, he estat enfeinat posant a punt el tub de 200 mm que normalment l'he fet servir per fotografiar el sol i la lluna perquè per cel profund no em servia, ara ho he tornat a intentar i la veritat no és fàcil, és un tub Ritchei Cretien molt similar al Smith Cassegrain però no igual. Així és que durant unes quantes nits ho he estat intentant i no ho he resolt, però no desisteixo al final el faré funcionar. Per les fotografies d'estiu faré servir el 61 mm amb el qual captaré (amb el permís del temps, dels senyors de la llum i dels trastos voladors de cues fastigoses) grans extensions de nebuloses i camps estel·lars. En una pròxima pàgina d'astrofoto, explicaré quin és el problema d'aquesta classe de telescopis.