En aquesta pàgina del dia d'avui 9 d'octubre del 23, us vull mostrar una fotografia del cel una mica especial, que encara que alguns diran por lo bajini " Caray que maca" la veritat és que de maca no en té res, ja que és la demostració de fins a quin punt ens estan espatllant la visió i fotografía del cel, inclús a la nit. De dia, els centenars d'avions ens embruten el cel amb tota mena de brutícia polsosa, que converteix el blau natural del cel en un color grisós que actua com a efecte hivernacle i ens priva de la pluja. A la nit, la cada cop més augmentada llum dels leds ens posa a prova per intentar fotografiar des d'una bombolla de llum, un cel gris i boirós que ens ofereix unes estrelles disminuïdes i bellugadisses. I per acabar-ho d'arreglar, un ramat de satèl·lits fan acte de presència i ens alegra la festa. Les estrelles que surten a la foto, pertanyen a la petita constel·lació de Sagitta , la fletxa, formada per quatre estrelles que simul
Al final m'he decidit d'obrir aquesta pàgina de natura, no m'hen puc estar de fotografiar el nostre cel quan veig l'atropellament que se li està fent, tant si com no ens volen fer empassar que se'ns ve a sobre un escalfament climàtic i ens tracten com si fossi'm mainada de quatre anys. Per sort un bon grapat de científics i plantant cara i no crec que al globalisme li surti bé la cosa. Per desgràcia la ciència està se'n trepitjada d'una manera grollera i jo tinc confiança que el camí de la verdadera ciència torni al camí que li pertany que no és altre que el diàleg i la demostració de la veritat mitjan aquest diàleg . Ara per ara, se'ns vol fer creure a la força una única veritat imposada per gent que no hem votat i el que no passi per aquí queda fora de qualsevol demostració dialogada. Tot molt democràtic . Poupurri de fotografies de caire... Bé ara en aquest moment no se m'acud
Tinc previst que cap a final del mes en curs, vinguin els paletes a casa per fer una petita reforma que afectarà el lloc de comandament de l'observatori, crec que en quinze dies màxim tres setmanes la feina quedi llesta, però, vaja, aquests dos últims mesos han estat negats pel que fa a l'astrofotografia, perquè si no era per la lluna, era pels avions dels pebrots, el cas és que tampoc he pogut fer res. Això tres anys enrera era impensable, mes a mes disposava un cop passada la lluna plena, de tres o quatre dies per poder gaudir del cel. Ara passant dos mesos seguits sense poder fer res i esperat, perquè sembla que han agafat la directa i dia rere dia de bon matí ja estan fent la jornada, es veu que és una feina molt ben pagada. Avui dia 15 a les 21.30 he provat d'esmolar les eines perquè s'ha aixecat una tramuntana que ha fet una bona netejada, però he hagut de desistir perquè és massa forta, a veure demà. Les constel·lacions que ens passen per sobre ara abril i maig
Comentarios
Publicar un comentario