Natura 29-3-16
Els que em viscut més o menys la vida a pagès,vivim amb preocupació aquests canvis de temps tan radicals.
Aquells patrons establers duran molts i molts anys de primavera,estiu,tardor,hivern, sempre exactes, se'nan anat a fer punyetes, el temps ha embogit i ja res és el que era.
L'hivern que em passat ha sigut una barreja de totes les estacions i en realitat tret de algun dia molt puntual,no ha fet res del que havia de fer.
Però el més preocupant és l'aigua. Altres anys al Novembre ja anàvem ben regats i l'hivern passava amb humitat per pluges esporàdiques i alguna nevada, Març, Abril i Maig eren mesos d'aigua per regla general, el Pirineu carregava fort de neu que amb les primeres calors del final de Primavera i principis d'estiu es fonien lentament donan vida a rius i rierols.
Aquest any en prou feines a nevat i quant ho ha fet a sigut tard i poc, la neu no ha tingut temps de glaçar-se i al primer dia de sol es desfà.
Amb tot això no estic digen que ja no plourà més, no, el que dic es que aquella seguretat que teniem en el temps, s'ha perdut i que d'ara en davant viurem amb la incertesa de no saber que passarà.
Per la gent de pagès, que viuen mirant al cel buscant uns senyals que fins ara responien, d'ara en davant aquests senyals seran desdibuixats i enganyosos.
Tan de bo estigui equivocat i el temps torni al seu lloc.
Aquells patrons establers duran molts i molts anys de primavera,estiu,tardor,hivern, sempre exactes, se'nan anat a fer punyetes, el temps ha embogit i ja res és el que era.
L'hivern que em passat ha sigut una barreja de totes les estacions i en realitat tret de algun dia molt puntual,no ha fet res del que havia de fer.
Però el més preocupant és l'aigua. Altres anys al Novembre ja anàvem ben regats i l'hivern passava amb humitat per pluges esporàdiques i alguna nevada, Març, Abril i Maig eren mesos d'aigua per regla general, el Pirineu carregava fort de neu que amb les primeres calors del final de Primavera i principis d'estiu es fonien lentament donan vida a rius i rierols.
Aquest any en prou feines a nevat i quant ho ha fet a sigut tard i poc, la neu no ha tingut temps de glaçar-se i al primer dia de sol es desfà.
Amb tot això no estic digen que ja no plourà més, no, el que dic es que aquella seguretat que teniem en el temps, s'ha perdut i que d'ara en davant viurem amb la incertesa de no saber que passarà.
Per la gent de pagès, que viuen mirant al cel buscant uns senyals que fins ara responien, d'ara en davant aquests senyals seran desdibuixats i enganyosos.
Tan de bo estigui equivocat i el temps torni al seu lloc.
Comentarios
Publicar un comentario