jueves, 9 de junio de 2016

Natura 9-6-16

Una petita excursió fins a Crespià, per visitar les ermites de Sant Bartomeu i Sant Miquel de Roca, i a la tornada fer una visita al castell de Esponellà.
Quant fa pocs temps el company Enric Estragues, ens va fer saber que havia visitat la ermita de Sant Miquel de Roca, vaig tenir una grata sorpresa, doncs, de sempre m'havia mirat aquella pared penjada en el cingle com un niu d'ametralladores de la guerra civil, o alguna cosa per l'estil.
Mai en va passar pel cap que podia ser una ermita troglodita.
" Nunca te acostaras........"
Ja estem ficats en temps de calor, i en principi pensava que en passaríem de calor, però la veritat es que al baixar del cotxe a Crespià, l'aire era fresc i el sol no molestava gens,per altre banda quasi tot el camí es fa a l'ombra, ja que la major part passa pel bosc. Hora de la passejada, voltant un quart de nou del matí.
El camí de tornada l'hem aprofitat per recolectar un bon grapat d'espàrrecs, les pluges caigudes aquests dies i les zones ombrívoles del camí ho han propiciat.
Una vegada més tenim la truita assegurada.


Els camps a començament de Juny son una preciositat, aquest indret abunda la malva, ara florida.





Una de la gran quantitat de flors al bosc.

Aquesta campaneta posa un altre nota de color a l'indret.




Arribada a les ruines de la ermita de Sant Bartomeu

Camí que deixem a la esquena un cop arribats a l'ermita de sant Bartomeu

Això es el que queda del que havia estat la ermita.


El Fluvià vist desde el punt on comença la baixada a la ermita de Sant Miquel de Roca.



La barana ofereix seguretat per caminar pel penya-segat.


La central elèctrica.

 Vista del costat nord, on destaca la Mare de Deu del Mont

Corriol abans d'arribar a la entrada.

Encara que sembli que te poca fiabilitat, la escala està molt ferma i es puja bé.

Un cop dins, el lloc ofereix una sala ben amplia.

Mirant la cisterna de recollida d'aigua.


Algú ha deixat uns reis de playmobil .



Vista de la sala central.
La central eléctrica.


Una parella d'esparves cercan l'esmorzar.

El campanar de Esponellà
Una mica de Geologia.
Només de donar un cop d'ull al terreny d'aquest indret, es compren que algun dia en el passat, posa-li anys, aquest terra formava part del pas del riu, ens em de imaginar que a banda i banda del Fluvià era un planer i per allà i discorria l'antic riu pel mig d'un terreny ple dels rierencs que ara formant el conglomerat que trepitgem.


Aquestes pedres en forma de conglomerat van ser portadas per l'antic riu Fluvià.









Castell de Esponellà.
Ja fa molts anys que vaig visitar en solitari aquest castell, aleshores les ruines estaban totalment menjades pel bosc, prou feines es podia transitar, ara això ha canviat, han estassat el voltant i es pot veure que arreglan les parets a fi de mantenir aquest patrimoni.






Al fons cases del poble de Esponellà.


No hay comentarios:

Publicar un comentario