Fotografía astronómica 6-4-22

 Durant el cicle lunar passat, tan sols he vist un parell de nits que reunien les condicions de netedat atmosfèrica per poder fotografiar el cel profund, però... també van baixar les temperatures de manera sorprenen i a veure qui és el guapo que està al terrat encara que només siguin deu minuts per posar el telescopi en estació, no és pla d'agafar una galipàndria covidiana, i dic covidiana perquè ara aquesta és la tònica, els refredats, mals de coll, grips, etc. Han desaparegut i per obra i gràcia tot és covid.

Així és que em dic, ja vindran temps millors i com que el sol presentava taques he pensat de fer un seguiment fotogràfic d'aquestes taques. Vaig començar el dia 28 de març i l'última l'he fet aquest mateix matí 6-4-22.
La discontinuïtat de la data es deu a dies que ha passat tapat i no l'hem pogut veure el sol.
Els primers dos dies, vaig fer la foto sense adonar-me que tenia la màquina fotogràfica una mica girada i, per tant, el sol quedava  cap girat, o sigui que el nord quedava inclinat, després això ja ho vaig corregir, tot i que per saber on és el nord autèntic és una mica complicat, ja que com que no ofereix relleu es fa difícil ubicar exactament el nord.
Jo li he posat una N de manera orientativa, però no vol dir que sigui exacte.

Segons la Nasa

                                                 Moviment rotatori del sol

               Ja ha plogut una mica des de que vaig començar a remenar els telescopis.

                        Algunes fotografies del sol amb taques d'altres anys

                           L'any 1957 el sol estaba en plena efervescencia.