Natura 2-12-2022

diciembre 02, 2022

Aquesta pàgina de natura, exposo unes fotografies que tinc de finals de setembre i mes de novembre que venen a ser una mica el mateix de la resta de pàgines de natura d'enguany que demostren el cel enterbolit, ja sabem de què, amb poca pluja i, per tant, sequera prolongada, fins i tot el Pirineu li costa de carregar les seves espatlles de neu.

A Extremadura, terra que em va veure néixer, resulta que els hi plou cada dos per tres, tenen els camps ben amarats d'aigua, fa un parell d'anys que segueixo la vida d'unes famílies, via YouTube, que es dediquen a la feina del camp i tenen ramats de cabres i vaques els uns i les altres ovelles i cabres, en fi, la seva vida la fan plenament a pagès, pràcticament fan vídeos cada dia i per això sé que els hi plou ben sovint, he de recalcar que en els vídeos, ensenyen el cel que tenen i fins ara no he vist ni un petit rastre d'avió fumigador. Quina casualitat oi? No serà que busquen que en certes parts de la península no hi plogui, o i plogui poc?
Fixeu-hi bé en algunes de les fotografies que exposo avui, sobretot la de la lluna al costat d'un rastre d'avió, i mireu com es comença d'espellofar el fum a banda i banda per arribar a expansionar-se com es demostra en altres fotografies.
Si creiem la dita que diu "Tot el que puja, baixa" podem pensar que tota aquesta expulsió de : "Vaya Ud. a saber qué" Jo no sé què és el que tiren, no soc cap entès en la matèria, només aplico la lògica, i aquesta em diu que res de bo ha de ser, per més que diguin que és vapor d'aigua, el vapor d'aigua desapareix al cap de cinc minuts i això aguanta hores i hores, perquè això, trigarà més o menys, però acabarà caient a terra on som nosaltres, i aquí jo faig una pregunta: això és bo pel nostre organisme?
Aquí queda.