Natura 23-2-2024

febrero 23, 2024

El passat dia 11, diumenge i dia del meu aniversari, vam anar amb la dona, la filla i el meu net a passar una estona a la zona de l'Orri, lloc on any rere any en època de bolets la meva visita estava garantida, però l'anyada 2023 per falta de pluja no s'hi ha pogut anar.

Ja ho he explicat alguna vegada en les pàgines d'aquest blog quina és la meva relació amb aquestes muntanyes, no és altre que de molt jovenet vaig passar un parell d'anys a la casa de l'Orri fent de pastoret cuidant vaques, ovelles i cabres, encara recordo els ramats; 15 vaques, 60-65 ovelles i altre tant de cabres.
La gent de la casa, bellíssimes persones, em van ensenyar a estimar la natura en tots els seus sentits, l'avi Esteve i la seva dona la Maria es desvivien per la meva seguretat, la meva alimentació i el meu benestar, l'àvia Maria em proveïa el serro amb pa, pernil, botifarra, etc, i així i tot, molts dies me'n pujava una torrada treta d'un pa de quatre quilos,(que era l'habitual en aquells temps) xocada amb allioli i un bon tros de formatge, i me la pujava caminant prop d'un quilòmetre fins on jo era, em preguntava si estava bé, em feia un peto i tornava cap a la casa.
Tota la meva vida de llavors ençà, he portat aquestes persones al meu cor en el sentit d'etern agraïment. Tot això passava entre els anys 50-52 del segle passat, la meva edat 6-8 anyets.

Un dels estius entre els anys 50-52 del segle passat, estant jo guardant els ramats a la part alta dels camps de la Massó travessats pel camí que porta a la masia del Serradell, vaig sentir la patacada d'un llam molt a la vora on jo estava i en veure fum m'hi vaig acostar i vaig veure aquest pobre roure que treia fum; De llavors ença, l'arbre, encara viu peró ha restat minuscul.