Del passat al present

  Estic esperant al fet que passi aquesta lluna per poder dirigir el telescopi cap a la constel·lació del Cigne, ara que els avions s'han dignat a deixar d'embrutir l'atmosfera, a veure quant durarà la treva. De fet, el Cigne encara només ofereix la punta de l'ala esquerra, no serà fins ben entrat el juliol quant a primeres hores de l'entrada a la nit es podrà visualitzar en tota la seva esplendor, no només ell, sinó totes les altres constel·lacions que ocupant el cel d'estiu, Àguila, Delfí, Fletxa ( Sagitta ), Guilla, Lira, etc. Al nord del Cigne,  Cepheus  començarà de treure el nas. N'hi ha més, però aquestes són les que des  del  meu observatori tinc més ha tret. Si tenim la sort d'ensopegar un cel ben net i polit, encara podré fer algun registre ben maco, ja sabem que la pol·lució lumínica va arribar per quedar-se i fins i tot augmentar, però és més empipat quant a causa dels rastres d'avions les estrelles queden enterbolides i no hi ha res a fe...

  Faltava aquesta mica d'aigua perquè tinguéssim una primavera més verda i florida, però recordem que encara els recs no canten, falta més aigua per acabar d'amarar els boscos, almenys una altra quantitat com la caiguda en aquests últims vuit dies, si han caigut noranta litres, doncs noranta litres més. El cas és que no sé si els senyors de la geoenginyeria estaran d'acord o no, ahir i avui ja han empastifat el cel donant a entendre que l'aigua, fem-nos a la idea, caurà mesurada, res d'estrany, ara ja li han pres la mida i la deixaran caure de la manera que els hi doni la gana. La neu caiguda que blanqueja el Pirineu, també és ben rebuda tot i que aquestes nevades haurien d'haver caigut a principis d'hivern, llavors aquesta neu glaçada a mesura que avança la primavera va fonent i alimentant rius i rierols, en canvi, la caiguda ara es fondrà en dos dies de sol, així i tot, benvinguda sigui. Els sembrats també els hi ha vingut de primavera, mai millor dit, per...