Natura 4-5-2024

 Faltava aquesta mica d'aigua perquè tinguéssim una primavera més verda i florida, però recordem que encara els recs no canten, falta més aigua per acabar d'amarar els boscos, almenys una altra quantitat com la caiguda en aquests últims vuit dies, si han caigut noranta litres, doncs noranta litres més.

El cas és que no sé si els senyors de la geoenginyeria estaran d'acord o no, ahir i avui ja han empastifat el cel donant a entendre que l'aigua, fem-nos a la idea, caurà mesurada, res d'estrany, ara ja li han pres la mida i la deixaran caure de la manera que els hi doni la gana.
La neu caiguda que blanqueja el Pirineu, també és ben rebuda tot i que aquestes nevades haurien d'haver caigut a principis d'hivern, llavors aquesta neu glaçada a mesura que avança la primavera va fonent i alimentant rius i rierols, en canvi, la caiguda ara es fondrà en dos dies de sol, així i tot, benvinguda sigui.
Els sembrats també els hi ha vingut de primavera, mai millor dit, per poder madurar el gra sense mancances, així com els horts que ara comencen a viure sobretot aquells que no tenen l'aigua de rec assegurat.
I és que l'aigua és un bé vital per tots els éssers vius de la terra, per tant, ni ha de cotitzar en borsa com ja ho estan fent ni s'ha de fer servir per enriquir-se com molts també ho estan fent i és vergonyós que vivint en un món on hi ha més aigua que terra els poderosos se la vulguin apropiar.

                                                                              Halo solar

                                                                Després de la pluja

                                                                    Noves generacions