El dia 16 passat vaig desplegar el telescopi, perquè desprès de les quatre gotes que van fer, la atmosfera presentaba un bon aspecte per la pràctica de la fotografía del cel.
En dies anteriors vaig provar de fotografiar amb el telescopi de 200 mm i la veritat és que la cosa no rutlla perquè és molt difícil mantenir un guiatge com cal, tot i el corrector de focal que el modifica i el deixa en 1260 mm.
És fa precis una montura una mica més bona que la que tinc per poder fotografiar amb aquest telescopi. Actualment el faig servir per planetaria, majorment pel sol i la lluna.
El que faig servir habitualment per cosos de cel profund, és un 80 mm. que en ciutat es l'eina més adecuada, ja que recolecta meyns llum parasita en comparació amb el 200 mm. i per altre banda al ser més lleuger, la muntura no pateix ni la meitat que amb el gros.
Doncs bé, de la constel·lació de la Hydra he captat el cúmul M 48-NGC 2548, amb magnitud 5,5.
De Leo, el triplet o grup de M 66, tres galàxies que formen un triangle. De Bootes, la estrella alfa Artur i un cúmul globular de nom NGC 5466. De la Òssa Major,la coneguda M 101 galàxia espiral.
La resta son objectes de Camelopardalis, constel·lació molt pobra en objectes de relevancia.
 |
| Amb una magnitud aparent de 5,5 i situat a 1500 anys llum aquest objecte ens contemple desde fa uns 300 milions d'anys. |
 |
| També anomenada Galàxia del Molinet aquesta galàxia esà situada a 1500 anys llum. |
 |
| La dobla espícula que presenta la estrella Artur be podria fer pensar que es tracta d'una estrella doble però els anàlisi efectuats estiman que es tracta de una sola estrella. |
 |
| El que veiem al centre de la fotografia bé podria passar per un cúmul obert, però el cas és que per ara no he trobat enlloc el nom o cataleg que l'identifiqui. |
,
 |
| La zona de Camelopardalis és pobra en estrellas en comparació amb altres constel·lacions, però si guipèm bé beurem que també n'hi ha. |
Comentarios
Publicar un comentario