Fotografia astronómica

Com que aquests dies s'imposa tocar el tema de la lluna i Júpiter, doncs parlem de la lluna plena,ara ja si, i de Júpiter, que ahir vespre anaven de la mà plegats.
És una mica difícil aconseguir una fotografía de la lluna,per exemple acompanyada d'estrelles o en aquest cas acompanyada del planeta Júpiter, que llueix com una estrella; Si el que volem es una fotografía en la qual s'apreciï el màxim de relleu lunar, a les hores em de graduar la màquina treien-li llum a la lluna de manera que la estrella desapareix. Tindrem una bona foto de la lluna però sense cap estrella, i al revès si el que volem és que sigui la estrella la que es vegi bé, doncs no queda altre que sacrificar a la lluna aumentànt la llum i axi la estrella és beura la mar de bé però la lluna semblarà o millor dit és convertirà en un disc de color blanc sense cap relleu.
Això és així,facis servir l'objectiu que vulguis, per sort disposo d'un programa que em permet de fusionar fotografies, el que vol dir que fent una foto de la lluna blanca amb estrellas i un altre de la lluna amb relleu sense estrelles i fusionan-les obtinc una foto aceptable i ajustada a la realitat.
Anem a comprobar tot aixó.

Dia 10 al cap vespre, la lluna ja ha sortit.

Primera fotografia feta amb objectiu de 75 mm. una mica sobre-exposada.

Objectiu de 300 mm. si donem llum a la lluna  aquesta es dispara ,tot i això Júpiter li costa lluir.

300 mm. enfosquim la lluna i  el relleu queda perfecte però júpiter desapareix.

Fusió de fotografies Júpiter fa acte de presencia però molt feble.

L'hi afegim una part provinent de Stellarium.

Un altre fusió.

Curiositat produïda per la lent de l'objectiu. Dos llunes reflexades una d'elles molt nitida.

Elimino la més imperfecte.

No obstant no deixa de ser una foto real.

Dia 11 o sigui aquest matí quant la lluna estava a punt de posar-se.