Natura 7-11-19
Dimecres vaig fer un tomb per unes terres i boscos ben coneguts per mi, ja que una part de la meva infantesa la vaig passar aquí.
Em refereixo a la zona que va de la masia de Monteia, passant per la de l'Orri, Polí i El Serradell.
Sempre que visito aquestes muntanyes no puc per menys que entrar dins l'arxiu de la meva memòria, i extreure el personatge de l'avi Esteve, el masover de la masia de l'Orri que m'instruïa sobre la trista història de trabucaires i gent d'aquell temps que havien viscut en aquella terra, jo diria que mal viscut, perquè segons m'explicava alguns d'ells vivien en coves i balmes de l'indret com la Marianna que vivia en una cova al peu del camí en direcció a l'Orri (Avui dia aquesta cova ha quedat desfigurada quan van eixamplar la carretera), o els Gitanos, que ocupaven una balma que hi ha sota els penya-segats pel camí a la cova de l'Orri.
Ja de més grandet, quant vaig veure la pel·lícula La Punyalada, que toca el tema dels trabucaires, vaig tenir un sentiment de gratitud cap a l'avi Esteve, doncs la pel·lícula reflexa tota la misèria i el mal viure de la pobra gent que ell em va explicar.
Un fet que em va passar a la casa, al cobert, mentre apilàvem menjar pel bestiar, va fer que veies una certa veritat en tot el que l'avi m'explicava, va anar així: Jo rebia el menjar que l'Estevenet, l'hereu, em passava amb una forca des de la carreta i l'anava apilant fins que la cosa va creixa tant que el meu cap va tocar dalt una biga del sostre, llavors per aguantar l'equilibri vaig posar la mà sobre la biga i vaig palpar un objecte enterrat dins la pols, quan el vaig netejar una mica, a les meves mans va aparèixer un trabuc amb el canó com una trompeta. L'avi m'havia explicat el tipus d'armes que portava aquella gent.
Per part de l'hereu de la casa vaig aprendre a "caçar bolets" cosa que any rere any des de llavors he retornat a l'Orri cada temporada i any rere any els bolets que cullo els "caço" en aquesta terra per on els antics trabucaires transitàven pels seus boscos.
La atmòsfera inquieta.
Em refereixo a la zona que va de la masia de Monteia, passant per la de l'Orri, Polí i El Serradell.
Sempre que visito aquestes muntanyes no puc per menys que entrar dins l'arxiu de la meva memòria, i extreure el personatge de l'avi Esteve, el masover de la masia de l'Orri que m'instruïa sobre la trista història de trabucaires i gent d'aquell temps que havien viscut en aquella terra, jo diria que mal viscut, perquè segons m'explicava alguns d'ells vivien en coves i balmes de l'indret com la Marianna que vivia en una cova al peu del camí en direcció a l'Orri (Avui dia aquesta cova ha quedat desfigurada quan van eixamplar la carretera), o els Gitanos, que ocupaven una balma que hi ha sota els penya-segats pel camí a la cova de l'Orri.
Ja de més grandet, quant vaig veure la pel·lícula La Punyalada, que toca el tema dels trabucaires, vaig tenir un sentiment de gratitud cap a l'avi Esteve, doncs la pel·lícula reflexa tota la misèria i el mal viure de la pobra gent que ell em va explicar.
Un fet que em va passar a la casa, al cobert, mentre apilàvem menjar pel bestiar, va fer que veies una certa veritat en tot el que l'avi m'explicava, va anar així: Jo rebia el menjar que l'Estevenet, l'hereu, em passava amb una forca des de la carreta i l'anava apilant fins que la cosa va creixa tant que el meu cap va tocar dalt una biga del sostre, llavors per aguantar l'equilibri vaig posar la mà sobre la biga i vaig palpar un objecte enterrat dins la pols, quan el vaig netejar una mica, a les meves mans va aparèixer un trabuc amb el canó com una trompeta. L'avi m'havia explicat el tipus d'armes que portava aquella gent.
Per part de l'hereu de la casa vaig aprendre a "caçar bolets" cosa que any rere any des de llavors he retornat a l'Orri cada temporada i any rere any els bolets que cullo els "caço" en aquesta terra per on els antics trabucaires transitàven pels seus boscos.
 |
| La muntanya en forma piramidal és la Mare de deu del Mont. Camí a l'Orri. |
 |
| Normalment en aquesta zona de la carretera que porta cap El Serradell i Polí, és on deixo el cotxe. |
 |
| El faig i altres arbres de fulla caduca comencen a colorejar les fulles. |
 |
| Masia de l'Orri |
 |
| El cobert a la esquerra de la xemeneia de la casa, és on vaig trobar el trabuc |
.
 |
| Aquest any les pluges han arribat tard i els bolets, els pocs que han sortit estan molt repartits entre la quantitat de gent que puja a collir-los. Altres fotos |
 |
| Posta de sol |
 |
| Sortida |
 |
| El Puig de Bassegoda vist des del meu terrat |
 |
| Mare de Deu del Mont |
 |
| Comencen les neus al Pirineu. |
La atmòsfera inquieta.
Comentarios
Publicar un comentario