Natura 6-1-2021

enero 06, 2021

Déu ni do com colla el fred, sortir a passejar al matí cap a les nou és tot una proesa, la veritat és que ara no surto cada dia, sobretot si veig que fa aire, ja que per molt abrigat que vagis el fred a la cara i les mans és difícil de controlar, al cos difícilment passis fred, avui dia amb aquests tipus d'abrigalls que hi ha, com dic és difícil.

Ara l'hivern, quan fan aquests dies tan enfredorits, en ve a la memòria una de les vegades en què fèiem el viatge de tornada de França, amb el meu germà, a cavall d'una Vespa, també era els volta'ns de Nadal (això ja fa un fotimer d'anys), la zona d'on vàrem sortir, un poblet molt a la vora de Perpinyà estava sent ventejat per una tramuntana d'allò més fina. Anàvem guarnits amb jerseis i gavardina i a sota d'aquesta ens vam folrar de papers de diari, per descomptat que la bufanda ens arribava fins als ulls. La Mare de Déu! El fred que vam passar aquell dia no l'he tornat a sentir mai més, si haguéssim tingut els abrics d'avui dia, altra cosa hauria estat aquell viatge. Pel camí mentre encara érem a França havíem d'anar molt a poc a poc a causa de la forta tramuntana que va durar fins ben passada Figueres. Per més inri, a tot l'alt Empordà havia caigut una nevada que si bé la carretera estava neta de neu, la resta del territori blanquejava a la llum de la Vespa doncs, vam arribar a casa a Tortellà a negra nit, Un cop a casa vaig tenir feines per recuperar-me del fred als peus, cames i mans, ja que havia perdut la sensació d'aquests membres.

Reunió amb el jefe superior

Reunió familiar

Una curiositat optica, quan hi ha una mica de gelada o forta rosada i tenim el sol d'esquena a la part del nostre cap de l'hombra de la nostra figura, si forma una aurelosa lluminosa que ens va seguint mentre anem caminant, lo curios es que si hi ha més d'una persona, cadascu veu la seva i no la del company. Feu la prova.