Fotografía astronómica 10-3-2021

 

Ja porto gairebé dos mesos sense poder engegar el telescopi per culpa del temps, a veure si el març fa algun bufet i se n'emporta tota aquesta nebulositat carregada de sorra desèrtica.Em fa por que algun dia surti al terrat i trobi un camell esclafat al cim de l'observatori.
Bé anem per coses serioses, aquesta setmana he estat parlant amb el company Àngel Fajardo, membre de la junta d'Astrobanyoles i afeccionat com jo a l'astrofotografia i hem compartit experiències sobre aquesta afició tan bonica. L'Àngel té un telescopi del tipus Dobson que no és tan gran com el Hubble, però Déu-n'hi-do, es tracta d'un 300 mm F5 que si no vaig errat 5X3=15 o sigui uns 1500 mm de distància focal. Ja m'agradaria a mi tenir un bicho així per fer planetària.
Amb aquesta eina pot fer unes fotografies fantàstiques de: Júpiter, Saturn, Mart, Venus, craters de la lluna, taques solars i segurament algunes coses més que jo ignoro, però que ja me les explicarà ell a mesura que li vagi agafant el tranquillo. Per cert, que molt amablement m'ha enviat alguna de les seves astrofotografies per exposar-les en aquesta pàgina.
Amb les eines que jo tinc, estic molt limitat a fer fotografies de planetària, el 80 mm que faig servir per fotografiar objectes de cel profund, no serveix i el telescopi de tipus Cassegrain, tot i ser un 2000 mm de focal i 200 d'obertura queda molt justet perquè la planetària requereix almenys 250 mm d'obertura per poder fer alguna cosa mig presentable.
El telescopi de l'Àngel, endollant una lent Barlow ED de 2 X, aconseguiria una focal de 3000 mm, suficient per acostar Júpiter de manera que seria possible definir amb tota mena de detalls l'atmosfera del planeta. Animo a l'Àngel a que pensi en aquesta idea.
La lluna també dóna molt de joc per utilitzar aquest tipus de telescopis, sobre la superfície lunar existeixen una colla de detalls (algun dia n'haurem de parlar Àngel) que ampliats per mitjà d'aquest telescopi seran d'allò més guapos.
Està clar que la netedat del cel és primordial per portar a terme aquests treballs, jo mateix a l'hora de fotografiar el cel profund (o sigui objectes fora del sistema solar) a vegades baixa algun sant (tot i que no hi té cap culpa) perquè desprès de passar una bona estona per treure una foto, veus que has perdut el temps per culpa, o de la contaminació lumínica o del temps que no acaba de fer net, i ara per obra i gràcia de aquests bons senyors que només fan que tirar ferralla a l'espai, rara és la foto que no queda ratllada.

                   Crec que en questió de planetaria l'Àngel té alguna cosa a dir d'ara en davant

 Camp dins la nebulosa M 42 que capta el telescópi de 300mm on s'aprecia perfectament les estrelles formadoras del cúmul del Trapeci al centre de la fotografía.

       Remarcat de la zona de captació del telescopi 300 mm  d'obertura i 1500 mm de focal.

                                                  --------------------------------------------------

Les fotografies tret les del sol i la lluna, són actuals i la de NGC 1318, és del 2020, les altres són del 2015-16.

      Comparació de la importancia del filtre IR a la màquina fotografica, dalt sense IR, baix amb IR.

      Com es pot veure el filtre IR limita i molt la captació de les nebuloses.