Fotografía astronómica 22-3-2021

 Ja va sent hora que us presenti al nou membre òptic del conjunt del meu terrat, un petitó de 61 mm d'obertura i una distància focal sense corrector de 335 mm f/5,5 i amb corrector 4/5 que dóna una focal de 274 mm.

Amb aquesta focal en permetrà captar nebuloses de gran camp que fins ara no podia captar, per tant crec que de moment l'equip guanyarà pel fet de poder obtenir un altre perspectiva que no tenia fins ara.
Veurem quin rendiment dóna a nivell de qualitat, encara que això, vivint on visc, la qualitat serà moderada, el lloc és fonamental, si pugues triar, aniria a viure dalt un cim una mica apartat de ciutats.
Però com que això no pot ser m'haig de conformar i utilitzar les eines que més m'ajudin per aconseguir el meu fi.
Anem de cara al bon temps, vull dir de cara a la primavera i l'estiu i serà aquest últim el que, com cada any, les constel·lacions carregades de nebulositats, Aquila, Cigne, Cepheus, Cassiopea, etc., seran el camp de prova per saber com es comporta aquest joguet.
En el petit repertori de fotografies del cel d'avui, en podem veure algunes de la lluna fetes per l'Àngel Fajardo amb el seu Dobson, fixeu-vos la definició d'aquest telescopi a nivell del terra lunar i veureu infinitat de craters, recs i fissures que pasen desapercebuts en altres telescopis de menys obertura.

               Hem de remarcar la quantitat de detalls del terra lunar en aquestes fotografies.

Tots sabem que un telescopi Dobson no és indicat per fer fotografies de cel profund per les dificultats que té a l'hora de fer un guiatge, tot i així, li vaig demanar a l'Àngel que proves de fotografiar una estrella brillant a veure que sortia, i heus aquí el resultat, la estrella ha sortit. La falta de exposició no ha permés captar els estels de fons, peró ha sortit, amb les espicules caracteristiques d'aquests tubs.