Fotografía astronómica 6-5-22

 Com ha canviat el panorama ambiental en el qual es refereix al cel i a la netedat d'aquest, parlo com jo ho veig és clar i de l'experiencia que en tinc al llarg d'aquests últims 7-8 anys que fa que dedico unes hores mensuals a la fotografia estel·lar.

Tot a sigut arribar el 2020 per trencar-se el ritme que portava de sortir al terrat quan la lluna feia el canvi cap a lluna nova. Mensualment, disposava d'un mínim de dos-tres nits de cel completament net atmosfèricament parla'n i l'únic problema greu existent era la contaminació lumínica, un mal que malauradament encare va in crescendo.
Que ha canviat segons el meu punt de vista en el transcurs d'aquests dos anys? L'única cosa que jo he vist canviar al cel i que afecta el temps atmosfèric són la quantitat de deixants procedents d'avions que així com abans els deixants dels avions en qüestió de vint minuts desapareixen, les actuals aguanten molt de temps i es converteixen en una calima que enterboleixen el sol. Arribada la nit el cel ofereix una catifa blanca que fa impossible cap activitat fotogràfica.
Per regla general la gent no és conscient de tot això, molt poques persones van mirant al cel per veure que hi passa, la feina i els afers són a nivell del terra, però em fa estrany que cap medi se'n faci ressò i pensi que si tants avions un dia si i altre també, estan funcionan a nivell quasi mundial, la quantitat de tones de combustible, deixem a part el que tiren, que no se el que és, tants sols el combustible cremat, que vulguis o no és un derivat del petroli, això no causa un desgavell a nivell atmosfèric? Després ens diuen que el cotxe que tenim a casa contamina massa i l'haurem de canviar per un d'elèctric.

En fi, les poques fotografies fetes en un dia que semblava que es veia alguna estrella són aquestes, només heu de veure l'estrella Artur del Bouer, la aurèola que ofereix és la reflexió de la seva llum sobre aquesta catifa similar a la boira o calitja.