Natura 21-10-2022

 Ja portem un mes de tardor, les pluges han fet acte de presència escassament, però suficient perquè els boletaires com cada any gastem les espardenyes per aquestes muntanyes de la dolça Catalunya.

Uns van més cap al Pirineu que és on comença a treure el bec el bolet i altres, com jo, ens quedem més a la vora de casa i visitem aquells indrets que ja de petits acompanyats pels nostres majors vam aprendre a "caçar bolets".
Jo particularment, de ben jovenet 6-7 anys, les muntanyes on vaig collir els primers rovellons, van ser les que es troben entre les masies de Monteia, l'Orri, Polí i el Serradell, una àmplia zona que any rere any he visitat i que any rere any anat augmentant la quantitat de boletaires que escullen aquesta zona utilitzant l'accés que puja per Tortella i Sales de Llierca.
Encare tinc a la memòria, el primer contacte amb els primers rovellons, se'n un vailet (així és com es dirigien a mi, durant la meva estada a la masia de l'Orri, allà per l'any 1950 del segle passat). "Vailet acompanyem fins al bosc d'aquí davant que irem a collir un cistell de bolets" Així em va parlar l'hereu de la casa l'Esteve un dissabte a la tarda, anar a collir un cistell de bolets que l'endemà diumenge aprofitant que a Tortella és mercat, el portarien a casa del senyor metge en senyal d'agraïment pels seus serveis. Efectivament, cada quinze dies es carregava la tartana amb pollastres, conills, algun xai o cabrit i algun cistell de bolets, quan era el temps, aquest per regalar a alguna amistat del poble. En aquell temps en què jo passava les hores del dia amb el bestiar, vaques, ovelles i cabres mai vaig veure ningú que busques bolets per aquells boscos.
Sí que recordo haver vist caçadors que venien de la ciutat d'Olot i la gent treballadora que feia la tala de pins i un personatge que es cuidava d'arrossegar els troncs amb l'ajut d'un parell de mules amb el qual havia esmorzat algunes vegades.
Ja de més gran, cap als anys setanta, acompanyat dels amics, vaig reprendre el contacte amb aquestes muntanyes fent de boletaire i era un goig perquè les collites eren abundoses de pinetells, rovellons, xampinyons, escarlets, ceps i altres espècies menors i els únics que collíem érem nosaltres, no hi havia cap altre ànima per aquells indrets. Però la festa va durar poc, arribant als vuitanta la gent va començar de pujar i d'allà cap aquí, quan arriba el temps del bolet, allò sembla la rambla de les flors de Barcelona.

Primeres neus al Pirineu, que duraran un parell de dies.

Lineas blancas de bon matí, Al final aixó cau a terra i ho respirem.

  

Una bona carrefilada de xampinyó campestre.

 Aigua caiguda.... poca cosa, l'endema de la pluja el rec ja no corria.

Boires.

Les boires van de primavera pel bolet.

El cel continua carregat de vapor d'aigua, per tant i sobretot de nit és imposible de fer una foto en condicions, fins que arribi una bona tramuntanada, peró si arriba la tramuntana, adeu-siau bolets.