El sol i la lluna son el dos objectes astronòmics que es poden fotografiar amb aparells modestos, amb la seguretat de que alguna cosa quedara enregistrada. En el cas del sol (sempre equipats amb el filtre corresponent) les taques i en el de la lluna, els mars o alguns dels seus craters.
Pel que fa a la lluna, tant es que a l'entorn hi hagi contaminació lumínica com no, la foto de la esfera lluminosa amb més o menys encert, esta garantida.
Cosa diferent son els demés objectes celestes que per la seva llunyania i baixa lluminositat requereixen estris més sofisticats.
Per la captura de les taques del sol, quant aquestes son una mica pronunciades, un objectiu de 200-300 m/m equipat amb filtre de lamina solar, ni ha prou i si la maquina es pot acoblar
a un telescopi de 60 m/m o més, millor.
Es clar que per garantir l'èxit de la feina, si aquesta es fa sense telescopi, es aconsellable la aportació de un tres peus per evitar vibracions i moviments que repercuteixen en la fotografia.
La fotografia del sol a traves de un filtre de lamina solar es la més sencilla i económica, però si es pretén quelcom una mica més especial com per exemple flamarades de la corona solar,
aquí la cosa ja s'enfila, doncs els filtres de banda H.a. (hidrogen alfa) especials per aquesta feina valen una pasta, vaja que son prohibitius per a molts de nosaltres.
La superficie de la lluna esta plena de detalls com muntanyes, craters, els anomenats mars, que no son altre cosa que antics impactes de meteorits enormes caiguts sobre la lluna primigenia i que al ser de diferent composició han deixats colors també diversos. Serralades com la dels Apenins,ben visible en moltes de les fotografies de la lluna, falles del terreny, com la Rupes Recta, una falla en forma de marge d'uns 100 kilòmetres de llargada situada a la part baixa del mar dels Núvols, craters petits i altres enormes amb muntanyes en el centre de la planura interior, grans craters més recents amb radis de material expulsat d'una llargada de centenars de kilòmetres.
Qualsevol afeccionat a la astronomia, amb un petit telescopi només amb la lluna i el sol,hi te feina per estona.
 |
| Posta de lluna |
 |
| La atmosfera juga un paper important,no sempre es pot captar la falla Rupes Recta. |
 |
| La lluna en un dia de eclipsi. |
 |
| La gran majoria de mars estan aquí representats. |
 |
| Relleu de part de la lluna vist amb bona resolució. |
 |
| La falla Rupes Recta es ben visible. |
 |
| Fotografia amb menor resolució senyala la falla. |
 |
| La serralada dels Apenins quasi al centre de la fotografia. |
 |
| Halo solar. |
 |
| Aquestes constel·lacions son les que es veuen si ens aixequem una mica aviat al mati. |
 |
Aquests son alguns del objectes que contenen aquestes constel·lacions clarament d'hivern.
La gran nebulosa de Orió, La nebulosa Medusa a Gemini, la nebulosa del Cranc i les Pléiades a Taurus i la IC 410 al Auriga. |
Comentarios
Publicar un comentario