Natura 31-10-17
El
fet d'haver passat la infantesa i la joventut a la població de
Tortellà, fa que sovint hi tingui la necessitat de visitar-la, no
solament el poble en si, que també, sinó la rodalia com ara Sales
de Llierca allà veïna, les muntanyes de la perifèria de la masia
de l'Orri, i per l'altra banda del municipi, tot el seguit del riu
Llierca fins a Sant Aniol.
L'anada a Sant Aniol ja la vaig deixant de banda, perquè és molt llarga i l'edat ja no m'ho permet, però tot el que és des del pont del Llierca fins al pont de Valentí encara m'agrada d'anar-hi de tant en tant.
Fins al dia d'avui des dels anys seixanta, he fet una visita almenys una vegada a l'any a la zona de Monteia, L'Orri, i el Serradell amb la intenció de la caça del bolet, cosa que vaig aprendre de la mà de l'Estevanet de L'Orri en els anys cinquanta.
Llavors era una delícia collir bolets, perquè el bosc era net per l'acció dels animals de pastura i perquè la febre del bolet encara no s'havia inventat, els bolets es podrien al bosc perquè ningú els collia.
En temps de bolets els dissabtes, l'Estevanet m'agafava de la mà i marxàvem amb un cistell fins a la pineda propera a la casa, en qüestió de vint minuts o mitja hora ja teníem el cistell ple de rovellons i pinetells.
Aquests bolets anaven destinats com a regal a gent del poble de Tortellà aprofitant que el diumenge era mercat (i continua sent).
Entre cistells de pollastres, ànecs, conills, ous i algun xai i cabrit, anaven un o dos cistells de rovellons.
El mitjà de transport era una tartana tirada per una egua.
A la dècada dels seixanta, els diumenges d'estiu, el jovent ens posàvem d'acord per anar fins al riu a passar la tarda i banyar-nos, l'indret el pont del Llierca, sota la masia de Serrat del pont.
Les gorges existents a la part alta i sota el pont, feia les delícies de tots nosaltres que cansats de l'exercici tornàvem a casa amb gana de fer un bon berenar.
L'anada a Sant Aniol ja la vaig deixant de banda, perquè és molt llarga i l'edat ja no m'ho permet, però tot el que és des del pont del Llierca fins al pont de Valentí encara m'agrada d'anar-hi de tant en tant.
Fins al dia d'avui des dels anys seixanta, he fet una visita almenys una vegada a l'any a la zona de Monteia, L'Orri, i el Serradell amb la intenció de la caça del bolet, cosa que vaig aprendre de la mà de l'Estevanet de L'Orri en els anys cinquanta.
Llavors era una delícia collir bolets, perquè el bosc era net per l'acció dels animals de pastura i perquè la febre del bolet encara no s'havia inventat, els bolets es podrien al bosc perquè ningú els collia.
En temps de bolets els dissabtes, l'Estevanet m'agafava de la mà i marxàvem amb un cistell fins a la pineda propera a la casa, en qüestió de vint minuts o mitja hora ja teníem el cistell ple de rovellons i pinetells.
Aquests bolets anaven destinats com a regal a gent del poble de Tortellà aprofitant que el diumenge era mercat (i continua sent).
Entre cistells de pollastres, ànecs, conills, ous i algun xai i cabrit, anaven un o dos cistells de rovellons.
El mitjà de transport era una tartana tirada per una egua.
A la dècada dels seixanta, els diumenges d'estiu, el jovent ens posàvem d'acord per anar fins al riu a passar la tarda i banyar-nos, l'indret el pont del Llierca, sota la masia de Serrat del pont.
Les gorges existents a la part alta i sota el pont, feia les delícies de tots nosaltres que cansats de l'exercici tornàvem a casa amb gana de fer un bon berenar.
 |
| Pont sobre el riu Llierca. |
 |
| D'estil romànic la data de la construcció es perd en la foscor dels temps. |
 |
| Allà on es veu una torre de la llum al mig dels arbres hi la font del Cossi. |
 |
| Damunt el pont es veu la punta del campanar de la església de Montagut. |
 |
| Montagut |
 |
| Santuari del Cos. |
 |
| Masia de la Quintana |
Comentarios
Publicar un comentario