Natura 22-12-17
Unes quantes fotografies del cel sempre canviant de Banyoles i rodalia. Ara ja podem dir que som a l'hivern i que la única cosa que es pot esperar de l'hivern és que faci fred, i si, fa fred però tampoc en fa massa.
N'he viscut de més freds d'hiverns, fins al punt que els bassals d'aigua que hi havia pel camp quedaven glaçats i la colla d'amics i jo, amb uns quants anys menys que ara, les fèiem servir per aprendre a patinar.
Les glaçades d'aleshores eren temibles, ja que molt sovint eren de les que en diuen negres o sigui que no s'apreciava fins que volies collir un roc de terra i no seguia, el roc estava literalment enganxat al terra de tal manera que es feia difícil desenganxar-lo.
El fred era intensa però, el moviment i l'exercici que fèiem en jugar frenèticament, feia que no la sentíssim i la majoria dels dies no ens recollíem a casa fins ben entrada la nit.
Eren altres temps.
N'he viscut de més freds d'hiverns, fins al punt que els bassals d'aigua que hi havia pel camp quedaven glaçats i la colla d'amics i jo, amb uns quants anys menys que ara, les fèiem servir per aprendre a patinar.
Les glaçades d'aleshores eren temibles, ja que molt sovint eren de les que en diuen negres o sigui que no s'apreciava fins que volies collir un roc de terra i no seguia, el roc estava literalment enganxat al terra de tal manera que es feia difícil desenganxar-lo.
El fred era intensa però, el moviment i l'exercici que fèiem en jugar frenèticament, feia que no la sentíssim i la majoria dels dies no ens recollíem a casa fins ben entrada la nit.
Eren altres temps.
Comentarios
Publicar un comentario