Fotografía astronómica 28-4-18

El dia 16-3-18, vaig començar a explicar quin son els objectes més significatius de les constel·lacions que tinc a l'abast des del meu terrat.
La primera a explicar va ser UMi, que encapçala les circumpolars que en son set. Aquestes en teoria es veuen tot l'any, dic en teoria perquè si no fos per la contaminació lumínica, aquest seria el fet, però per desgràcia no és així, veiem les que passen pel nostre zenit, les que estan al nord més enllà de la polar, desapareixen de la vista.
El dia 8-4-18, li va tocar el torn a CVn, que es troba una franja més avall de les circumpolars i és una constel·lació primaveral (quant dic això vull dir que és en aquesta estació quan la tenim al zenit), igual que Bootes, Corona Boreal i Hèrcules ja esplicades. Vaig continuar amb la Lira, el Cigne, SagittaDelphinus i Vulpecula, que són d'estiu, dintre l'explicació d'aquestes últimes hi ha Equuleus que és de tardor.
Avui continuaré amb tres constel·lacions més, una és Lacerta, que és estiuenca i Pegasus i Andròmeda que són de tardor.
Les tres són veïnes, Lacerta el Llangardaix queda al nord de Pegasus, així com una part d'Andromeda i el Cigne, a l'oest de Pegasus queda VulpeculaDelphinus i Equuleus i al sud té Aquari i Pisces, la resta d'Andròmeda i una part de Pisces, queden a l'est.
Els objectes que trobem dins aquestes constel·lacions no són nombrosos però si molt interessants, per exemple la Gran Galàxia d'Andròmeda o M31, situada a 2.500.000 anys llum. Aquest objecte té la particularitat que el seu rumb a nivell còsmic coincideix amb el de la nostra galàxia, el que vol dir que dintre d'aquests anys en farà una gran abraçada, i després d'un llarg festeig naixerà una enorme galàxia que ja ara li podem posar nom, " Andro-Lactia".
Aquesta galàxia té com a satèl·lits dues galàxies més com M 110 i M 32, també es diu que molt probablement la galàxia M 33 de la veïna parcel·la del Triangle, formi part de la família.
Andròmeda compta amb moltes altres galàxies però de factura feble, però té tres cúmuls oberts un d'ells de magnitud 5,7, compost d'una seixantena d'estrelles anomenat NGC 752, de faci'l observació, els altres dos són NGC 7786 i NGC 952.
Pegasus, el cavall alat, compta amb un cúmul globular de certa anomenada com és el NGC 7078 - M 15 de magnitud 6, aquest cúmul és una poderosa font de raigs X, segurament causada per la presencia d'un forat negre en el seu nucli.
Per altra banda és l'únic cúmul que té en el seu interior una nebulosa planetària anomenada Pease 15 de magnitud 15, cosa que vol dir que per observar-lo és precís un telescopi de gran envergadura.
Lacerta no disposa d'objectes de renom, tret del cúmul obert NGC 7243 de magnitud 6,4, tampoc té explicació mitològica perquè va veure la llum el 1690 de la mà de Johannes Hevelius.
Del cavall alat Pegàs, una versió explica que va néixer quan Perseu va tallar el cap a Medusa i de la sang vessada va sortir el cavall.
Andròmeda era filla de Cassiopea i Cefeu, rei d'Etiòpia, que castigada a morir menjada per un monstre marí, a causa de la mare que va dir que tant ella com la filla eren més formoses que les Nereides filles de Nereu, rei del mar.
El càstig per l'ofensa, era que Andròmeda havia de morir com dic menjada per un monstre.
Tal cosa no va passar, perquè Perseu va matar al monstre i va alliberar la noia.


El cavall Pegàs, Andromeda i Lacerta ,el Llangardaix segons Stellarium.

Pegasus

Perseu en el moment de alliberar Andromeda amb ajut del cavall Pegàs.













Copies de la ESA




Andrómeda

Andrómeda

Andrómeda

Andromeda


Lacerta

Lacerta

Lacerta

Lacerta

Lacerta

Lacerta

Lacerta

Lacerta


Quintet de Stephan     Pegàs



Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Festes de Nadal i Cap d'Any. 22-12-2023