Fotografia astronòmica 28-5-19


Diumenge passat en arribar el vespre, els cels es van obrir i van oferir una nit molt bona per la pràctica de l'astrofotografia. El temut vel de vapor d'aigua o calitja va desaparèixer expulsat per la tramuntana que va bufar aquests últims dies, això i l'absència de moltes lluminàries que fan la punyeta, dia si i altre també, van donar una nit esplèndida per la contemplació dels estels.
I heus aquí que rapidament trec la pols a l'instrumental, i em poso a navegar pel gran oceà d'estrelles.
Tinc la idea de fotografiar totes les estrelles que tenen nom, lògicament les que tinc al meu abast, no puc pretendre fotografiar les de l'hemisferi sud. Començaré pel gran carro, Ursa Major, que en té una colla, unes 18, com dic les estrelles que tenen nom propi, com Alkaid, MegrezDubhe etc. i així cadascuna de les constel·lacions que ens visiten anualment.
De pas, donaré les dades disponibles de cada una com, llunyania, dimensió i lluminositat, etc.
Al mateix fet captaré alguns dels objectes de cada constel·lació perquè la cosa no quedi massa monòtona.
Ara només falta que el temps es comporti i ofereixi nits fosques i netes.

Al Kaphra, El Kophra i Al Kafzan, son noms que te aquesta estrella, és una gegant taronja situada a 196 anys llum i te una masa 22,2 superior al nostra sol.

Alula Australis és una estrella similar al nostre sol, situada a 27,3 anys llum i la Borealis és una binaria, la principal és una gegant taronja que es troba a una distancia de 421 anys llum i te una lluminositat 1355 vegades la del nostre sol.

 Es un sistema multiple de les quals Dubhe A és una gegant groc-taronja, aquest sistema es troba a 124 anys llum.

En aquesta fotografia HR 4550 surt com una sola estrella però en realitat son dos, el telescopi no te suficient potencia per desdoblar-la , la foto inferior és una ampliació on es poden veure la barreja de colors vermell i blau.

Ampliació

A la fotografia de la ESA es pot veure clarament les dues estrelles.

Megrez és una estrella blanca 20 vegades més lluminosa que el sol, esta situada a 81,4 anys llum.

Aquesta fotografia es tal i com surt de la màquina en una nit que considero bona, tres minuts d'exposició a 800 ISO logicament amb guiatge. Com es pot veure les estrelles son Mizar i Alcor i una petita estrella que també te nom.

La mateixa fotografia sumada a 64 que equival a una exposició de 192 minuts.
La estrella Mizar és una binaria peró el conjunt el forma sis estrelles entre les quals si compta Alcor. Totes elles son blancas i estan a 78 anys llum.
La estrella Sidus Ludoviciana descoberta per un discipul de Galileu i batejada més tard pensant que es tractava d'un planeta. En realitat aquesta estrella no forma part del sistema Mizar-Alcor ja que esta situada a 300 anys llum d'aquest sistema.



Talitha Australis és una binaria en que els dos components son subgegants, siguen la principal unes 290 vegades més lluminosa que el sol. Ens separen 423 anys llum.
La Borealis de nom Dnoces és un sistema estel·lar en que la component principal, de color blanc, llueix 9 vegades més que el sol a una distancia de 47,7 anys llum.

Muscida és una gegant groga 140 vegades més lluminosa que el sol, te una companya nana roja i estan a 185 anys llum.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Festes de Nadal i Cap d'Any. 22-12-2023