Natura 16-9-19
Hem estat de sort, les pluges que en aquests últims dies han estat castigant el llevant i part del centre de la península i que en principi van començar per Mallorca i casa nostra, van passar de llarg deixant molt poca aigua a la província de Girona i fent estralls a mesura que la borrasca es desplaçava cap al sud
És clar que a casa nostra tenim molta falta d'aigua, només hem d'observar els recs i rieres totalment seques, del bosc ja no en parlem, si no cau una bona ruixada, i quan dic bona, vull dir una ruixada que duri almenys tres o quatre dies plovent mesuradament, no les bestieses que han passat al llevant de la península, els boletaires no ens menjarem una rosca.
De tota manera val més ser optimista i pensar que qualsevol dia d'aquests, el cel s'obrirà i ens deixarà anar el líquid element de manera ordenada perquè vagi bé per tothom, somia tampoc costa tant. El problema és que les coses no van així, la natura no entén d'optimistes i somia truites, la natura segueix les seves lleis, unes lleis que la humanitat passa per alt i que al final no ens quedarà més remei que respectar i complir. Està vist que tot aquell que escup cap al cel, a la cara li cau.
Aquesta dita encara resulta suau, última hora eixugar-te la cara de la teva escopinyada és faci'l, el problema seria si tires una pedra el resultat pot estar més greu i un equivalent d'això és el que l'hi hem estat fent durant dècades a l'atmosfera, residus industrials volàtils, de vehicles automòbils, vaixells, avions, etc.
I com que tot el que puja baixa, l'atmosfera ens ho retorna amb escreix, doncs les sequeres, cada cop més severes, tempestes tropicals, cada cop més mortíferes, pluges intenses amb inundacions, augment de la temperatura global, amb la desaparició de glaceres i fauna sensible, etc.
Les fotografies:
El dia a dia de l'estat del cel de la nostra comarca.
És clar que a casa nostra tenim molta falta d'aigua, només hem d'observar els recs i rieres totalment seques, del bosc ja no en parlem, si no cau una bona ruixada, i quan dic bona, vull dir una ruixada que duri almenys tres o quatre dies plovent mesuradament, no les bestieses que han passat al llevant de la península, els boletaires no ens menjarem una rosca.
De tota manera val més ser optimista i pensar que qualsevol dia d'aquests, el cel s'obrirà i ens deixarà anar el líquid element de manera ordenada perquè vagi bé per tothom, somia tampoc costa tant. El problema és que les coses no van així, la natura no entén d'optimistes i somia truites, la natura segueix les seves lleis, unes lleis que la humanitat passa per alt i que al final no ens quedarà més remei que respectar i complir. Està vist que tot aquell que escup cap al cel, a la cara li cau.
Aquesta dita encara resulta suau, última hora eixugar-te la cara de la teva escopinyada és faci'l, el problema seria si tires una pedra el resultat pot estar més greu i un equivalent d'això és el que l'hi hem estat fent durant dècades a l'atmosfera, residus industrials volàtils, de vehicles automòbils, vaixells, avions, etc.
I com que tot el que puja baixa, l'atmosfera ens ho retorna amb escreix, doncs les sequeres, cada cop més severes, tempestes tropicals, cada cop més mortíferes, pluges intenses amb inundacions, augment de la temperatura global, amb la desaparició de glaceres i fauna sensible, etc.
Les fotografies:
El dia a dia de l'estat del cel de la nostra comarca.
 |
| Sortida del sol |
 |
| l'última pluja, abans de la tempesta semblava que tenia que baixar el mon. |
 |
| Al final... quatre gotes. |
 |
Una bona remullada abans de la marxa. |
 |
| I desprès de la pluja. |
 |
| Primeres neus al Pirineu. |
 |
| Les quatre gotes caigudes han despertat algunes especies de bolets. |
Comentarios
Publicar un comentario