Natura 15-1-2020
Estem a mig gener i sembla que el temps vol fer honor a l'estació hivernal, que és el que toca, fer fred.
Jo que en tinc uns quants d'hiverns a l'esquena, miro enrere i recordo hiverns dels anys cinquanta i seixanta, en què per regle general no faltava la neu i en qüestió de glaçades, en queia alguna d'allò més, les més temibles eren les glaçades negres, que no era altra cosa que un tipus de glaçada que no es veia, vull dir que així com ara i en aquests dies que al matí les teulades i camps presenten una blancor ben patent, a la glaçada negra no s'aprecia cap blancor, no obstant a les basses d'aigua, fonts i rieres, s'hi formava un gel amb un gruix considerable.
Una forma de saber si havia una glaçada negra en cas de no haver-hi blancor, era intentar collir un roc, una pedra, tinc l'experiència de què per aquells temps jo estava a pagès, i la meva feina era cuidar un ramat de vaques, les quals tenien tendència al menor descuit, d'introduir-se a menjar en camps en els quals no eren invitades, llavors a falta de gos que les dissuadís de l'intent, jo collia un roc i els hi tirava amb cura de no tocar-les al cap, cosa impossible els dies de glaçada negra, ja que la pedra estava fortament enganxada a terra.
Dit així sembla un tracte una mica bèstia a les pobres vaques, però haig d'aclarir que amb els animals de més edat no hi havia problemes, amb un crit n'hi havia prou, eren les joves les més punyeteres, una petita pedra pel cim de l'esquena era un avís, aixecaven el cap, et miraven i en veure'm amb el bastó enlaire, giraven cap i cul i tornaven al seu lloc.
Records de la meva vida a pagès.
Jo que en tinc uns quants d'hiverns a l'esquena, miro enrere i recordo hiverns dels anys cinquanta i seixanta, en què per regle general no faltava la neu i en qüestió de glaçades, en queia alguna d'allò més, les més temibles eren les glaçades negres, que no era altra cosa que un tipus de glaçada que no es veia, vull dir que així com ara i en aquests dies que al matí les teulades i camps presenten una blancor ben patent, a la glaçada negra no s'aprecia cap blancor, no obstant a les basses d'aigua, fonts i rieres, s'hi formava un gel amb un gruix considerable.
Una forma de saber si havia una glaçada negra en cas de no haver-hi blancor, era intentar collir un roc, una pedra, tinc l'experiència de què per aquells temps jo estava a pagès, i la meva feina era cuidar un ramat de vaques, les quals tenien tendència al menor descuit, d'introduir-se a menjar en camps en els quals no eren invitades, llavors a falta de gos que les dissuadís de l'intent, jo collia un roc i els hi tirava amb cura de no tocar-les al cap, cosa impossible els dies de glaçada negra, ja que la pedra estava fortament enganxada a terra.
Dit així sembla un tracte una mica bèstia a les pobres vaques, però haig d'aclarir que amb els animals de més edat no hi havia problemes, amb un crit n'hi havia prou, eren les joves les més punyeteres, una petita pedra pel cim de l'esquena era un avís, aixecaven el cap, et miraven i en veure'm amb el bastó enlaire, giraven cap i cul i tornaven al seu lloc.
Records de la meva vida a pagès.
 |
| De moment tenim petites glaçades. |
 |
| L'efecte de la fotografía ha estat buscat. |
 |
| Boires |
 |
| Ja no és estrany veure cigonyes a la ciutat de Banyoles. |
 |
| Algùn ametller ja ha esclatat la flor. |
Comentarios
Publicar un comentario