Natura 29-4-2020
Continuem tot el món tancadets dintre casa," acolloni dos", que diria el màgic Andreu, per un ésser diminut, quatre nanòmetres mesura aquest dimoni, però té els pebrots de donar guerra, d'enfrontar-se a l'espècie més intel·ligent de l'univers conegut. Bé això és el que pensàvem, que érem el sunsum de la creació, els escollits pels déus, criatures intocables, que podíem fer i desfer. Algú va escriure allò de "Creixeu i multipliqueu-vos, tot el que hi ha al planeta us pertany perquè feu el que us vingui de gust" (potser no era ben bé així però si sembla) El que va escriure això devia ser molt important perquè molta gent s'ho va empassar creient que era un mandat diví i vaja si s'ha seguit, perquè hem deixat el planeta com un nyap. Llastima que en aquest mandat no hi hagués posat un afegit referint-se als virus, "Cuideu-vos dels virus, perquè ni hi ha algun de molt punyetero" Segurament que els virus encara no els havien inventat per això no consta en cap llibre sagrat.
Sempre he estat una mica de la broma (Si algú se sent ofès que em perdoni.) Ja he dit alguna vegada que no sóc una persona religiosa, encara que respecto a tot aquell que ho sigui, però crec que tinc tot el dret a dir que, el que es feia passar per deu i va escriure allò, s'ho podria haver estalviat.
Quant a l'avorrit confinament, ja en començo d'estar fins al barret, amb la dona, hem netejat la casa de dalt a baix unes quantes vegades, he repassat tota la maquinària de la casa, hem pintat, hem canviat, no sé quantes coses de lloc, em sembla que només falta pujar al teulat per comprovar que totes les teules estiguin al seu lloc.
Trobo a faltar les sortides al camp i la muntanya, a respirar aire pur, amb l'olor de la primavera, l'herba fresca, el cant dels ocells i rierols etc. Quan s'ha viscut tota la vida amb un contacte molt proper al camp,estar tancat a casa d'aquesta manera tan prolongada, es fa difícil, però ara per ara és el ball que en toca ballar.
Sempre he estat una mica de la broma (Si algú se sent ofès que em perdoni.) Ja he dit alguna vegada que no sóc una persona religiosa, encara que respecto a tot aquell que ho sigui, però crec que tinc tot el dret a dir que, el que es feia passar per deu i va escriure allò, s'ho podria haver estalviat.
Quant a l'avorrit confinament, ja en començo d'estar fins al barret, amb la dona, hem netejat la casa de dalt a baix unes quantes vegades, he repassat tota la maquinària de la casa, hem pintat, hem canviat, no sé quantes coses de lloc, em sembla que només falta pujar al teulat per comprovar que totes les teules estiguin al seu lloc.
Trobo a faltar les sortides al camp i la muntanya, a respirar aire pur, amb l'olor de la primavera, l'herba fresca, el cant dels ocells i rierols etc. Quan s'ha viscut tota la vida amb un contacte molt proper al camp,estar tancat a casa d'aquesta manera tan prolongada, es fa difícil, però ara per ara és el ball que en toca ballar.
 |
| El camp des del terrat de casa. |
 |
| La vida continua. |
 |
| Una parella de torturas al igual que l'any passat ha fet el niu al cim d'una caixa de telefons. aquí la descendencia. |
 |
| La morada del feliços animalets, mentre un don menjar als petits, l'altre espera a la teulada. |
 |
| Reflex solar. |
 |
| Tempesta. |
Comentarios
Publicar un comentario