Natura 27-6-2020
No m'hauria pensat mai que en aquestes altures del mes de juny, es podrien trobar bolets i d'excel·lent qualitat (varietats del boletus Edulis, Ceps) en lloc de casa nostra ni a la resta de l'estat.
Doncs mira per on, encara es cullen bolets de primavera a la província de Sòria. Els pares del meu gendre, després de treballar molts anys a Catalunya, van tornar al poble d'origen a viure-hi altre cop. És un poblet preciós de muntanya, envoltat de pinedes. Com que hem tingut una primavera d'allò més plujosa, es veu que els bolets han proliferat a base de bé, la meva consogra és una experta en aquesta matèria, treu bolets fins i tot de sota les pedres.
Bromes a part, el poblet de Talveila és una petita joia instal·lada en una vall, amb una altitud de més de mil metres sobre el nivell del mar, que fa que els estius no tinguin la rigorositat calòrica que tenim
al Pla de l'Estany, que voltem els dos-cents metres sobre el mar i la calor és més aviat xafogosa.
La varietat d'Edulis que es troba per aquestes pinedes és molt igual, si és que no ho és, al Boletus Edulis var. Foscuruber, de barret color marronós pel cim i blanc per sota (sobre tot els joves) amb la pota blanc-groguenca i la carn blanca.
De bona gana en perdria per l'extensa pineda de Talveila, caçant bolets. Els boscos aquí els mantenen nets com una patena, ja que la major part de la gent d'aquests poblets viuen de la fusta que extreuen d'aquestes muntanyes.A mesura que van tallant els pins més vells, van replantant per mantenir sempre el bosc en marxa net i ordenat, han habilitat unes petites barraques fetes amb obra, en diversos indrets del bosc a fi de disposar de refugi en cas de mal temps pels treballadors, així mateix serveixen per poder-hi fer foc a l'hivern. L'esperit d'aquesta gent i la manera de mantenir el bosc, és meravellós.
Doncs mira per on, encara es cullen bolets de primavera a la província de Sòria. Els pares del meu gendre, després de treballar molts anys a Catalunya, van tornar al poble d'origen a viure-hi altre cop. És un poblet preciós de muntanya, envoltat de pinedes. Com que hem tingut una primavera d'allò més plujosa, es veu que els bolets han proliferat a base de bé, la meva consogra és una experta en aquesta matèria, treu bolets fins i tot de sota les pedres.
Bromes a part, el poblet de Talveila és una petita joia instal·lada en una vall, amb una altitud de més de mil metres sobre el nivell del mar, que fa que els estius no tinguin la rigorositat calòrica que tenim
al Pla de l'Estany, que voltem els dos-cents metres sobre el mar i la calor és més aviat xafogosa.
La varietat d'Edulis que es troba per aquestes pinedes és molt igual, si és que no ho és, al Boletus Edulis var. Foscuruber, de barret color marronós pel cim i blanc per sota (sobre tot els joves) amb la pota blanc-groguenca i la carn blanca.
De bona gana en perdria per l'extensa pineda de Talveila, caçant bolets. Els boscos aquí els mantenen nets com una patena, ja que la major part de la gent d'aquests poblets viuen de la fusta que extreuen d'aquestes muntanyes.A mesura que van tallant els pins més vells, van replantant per mantenir sempre el bosc en marxa net i ordenat, han habilitat unes petites barraques fetes amb obra, en diversos indrets del bosc a fi de disposar de refugi en cas de mal temps pels treballadors, així mateix serveixen per poder-hi fer foc a l'hivern. L'esperit d'aquesta gent i la manera de mantenir el bosc, és meravellós.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Comentarios
Publicar un comentario