Fotografía astronómica 4-6-2020

Sempre és gratificant quan trobes nits clares i netes de núvols que per desgràcia són comptades al llarg de l'any. Aquest final de maig n'hem tingudes algunes d'aquestes nits (que jo vaig aprofitar) i aquests primers dies de juny, he estat arreglant les fotografies, vull dir netejant-les de l'excés de contaminació lumínica, és una feina que de no fer-la, les fotografies semblarien xurros, per sort avui dia estem ben assortits de programes que són un ajut molt valuós.
Ara ja fa un grapat d'anys, quan em vaig comprar el primer telescopi, el que volia, era contemplar les estrelles i tots els objectes que podia haver-hi, era molt il·lusionant quan ensopegava algun objecte conegut com la galàxia d'Andròmeda, el cúmul M13 a Hèrcules o la gran nebulosa d'Orió,
Però l'observació, que per a molta gent és una cosa curiosa, i sempre crida l'atenció, per mi amb poques observacions en vaig tenir prou. Primer, me'n vaig adonar, que els objectes no es veien en colors, tot és en blanc i negre, i segon, la meva vista té tendències fotogràfiques i quan feia una observació el primer pensament era: d'això en vull una foto.
Així és que l'observació va passar a segon pla poc després de tenir el telescopi, llavors vaig veure que l'estri flamant, no em servia per a la feina que volia dedicar les estones nocturnes.
En fi, la força de l'afició, fa que prenguis el camí per aconseguir el que desitges.

Ampliació M 87