Natura 27-10-2020

 Avui dimarts dia 27, hem decidit amb la dona anar a buscar quatre bolets al bosc tot i saben que els dilluns i dimarts són, els dies més fotuts, ja que els dissabtes i diumenges el transit de gent és pitjor que a les rambles de Barcelona.

Però tant me fa, fa tants anys que conec les muntanyes on hem anat, que per pocs que se'n facin estic segur de trobar-ne. Per exemple les bardisses, tot hom passa de llarg, la gent busca al net, la bardissa no és còmode, punxa, i esgarrapa, millor deixar-la. Les vores de les carreteres del bosc on si fan bolets, poca gent se les mira, cal anar allà on va tot hom al bell mig del bosc. Cap al final de la temporada de bolets, els boscos queden trepitjats com si un ramat de cabres i ovelles s'hagi passejat durant una setmana, però bé encara això té un passament, el pitjor és la brossa que si deixa, en això ens falta disciplina a tots plegats, no costa res de recollir-ho tot un cop hem acabat d'esmorzar i deixar la natura tal com l'hem trobada.
Una altra cosa curiosa que he observat, és trobar en diverses ocasions, rovellons o pinetells arrancats i deixats a terra al costat d'altres de la mateixa espècie. No sé què busca'n algunes persones quan fan això, no ho entenc, potser no els coneixen i busca'n una espècie determinada, no ho sé.
Per finalitzar, diré que he passat una bona estona, caçant bolets, respirant l'aire pur de les pinedes, sense mascaretes ni la mare que les va......... En fi una jornada divertida que al final del dia podeu pensar quin ha sigut el nostre sopar.

                                                     Fins i tot a sota les pedres

                                       Aquest es podia veure des del cotxe al passar

                                          Senyalat am una fletxa vermella.                                      

                                        La majoria eren de mida mitjana.

           Aquest roure té historia, corria l'any 51-52 del segle passat, jo estava no massa lluny del roure pero no el veia, una tempesta va descarregar un llamp sobre la seva soca, jo vaig sentir la patecada del llampec i en passar la tempesta vaig anar a mirar on havia caigut i vaig veure el pobre roure que encara fumaba totalment esbardellat. Any rera any, en passar per aqui, recordo l'episodi.       

                                                                         Altres fotografies               

                      Vistes des del Serradell, al costat de l'ermita de Sant Andreu del Guitarriu.

Aquest roure centenari es troba al començament de la baixada i a la esquerra de la carretera que baixa cap a la casa de Poli i a Can Nou.

                                             Planta molt similar en fragancia a la orenga florida

                                                                   

                                                          Olot vist des de la part baixa de Sant Francesc.

Aquests dies de bonança inviten a les passejades en globus.

                                                  Els globus s'enmirallen a la bassa.