Fotografia astronómica 15-2-2023

 Cap al final del mes de gener passat, vaig fotografiar el cometa C/2022 E3 (ZTF), després van venir aquells dies de pluja i no ha estat fins al dia 10 de febrer que vaig poder reprendre el seu seguiment, amb molta dificultat perquè la gran humitat ambiental escampava la contaminació lumínica i feia difícil la fotografia del cel. Avui dia 15 dubto que pugui continuar perquè el temps ha canviat i han tornat altra vegada els avions a fer de les seves, no sé la quantitat que han arribat a passar, el cas és que han deixat un cel fet una porqueria.

Heus a qui doncs la feina feta.

En aquesta fotografia tenia posada una caratula al telescopi per aixecar espicules a les estrelles, la estrella a dalt dreta de la foto no és tal, és el planeta Mart que en llarga exposició es comporta com una estrella.

En aquest arreglillo sembla que la foto queda molt bonica però res mes lluny de la realitat, la foto si és real, però amb el planeta no.Una mica de fantasia va bé de tant en tant.

Foto real del dia 11 amb ratlladeta inclosa i el planeta Mart sobre exposat ( per cert que el dia 11 vaig celebrar els meus primers 79 hiverns. Mare de Deu com passa el temps ¡¡¡¡¡

A la dreta de la foto el cúmul NGC 1647 espera al cometa que li passara fregant

Moment en que el cometa C/2022 E3 ZTF passa fregant el cúmul NGC 1647

Detall del cometa a punt de sobrepassar el cúmul enfilant la trajectoria cap a la Alpha Tauri Aldebaran.

Arribada del cometa a l'altura de la estrella Aldebaran, avui dia 15 el cometa ja sobrepassa l'estrella i ha passat de una magnitud de 6,3 a 6,5, així doncs li dic adéu, bon viatge i fins la propera que sera.......bé sera, els que no serem soms tots nosaltres, tot i que a mi no em queixare pas si el tinc que esperar, tot plegat que son quaranta o cinquanta mil anys.

           Adéu maco ha estat un plaer. Avui, dia 15, més de 80 milions de km. ens separen.

          Fotografia en brut tal com sur de la máquina.

Fotografia del nostre amic Ramon Santacana realitzada el 28 de gener a la matinada, amb una DSLR Canon EOS 450D i un objectiu de 75-300mm 30 segons d'exposició a 1600 iso. En realitat aquesta fotografia te molt de merit, doncs amb aquest equip es molt dificil localitzar un cometa a més quan és  petit com aquest. Recordo el Halley que encara no era fosc i ja es veia a l'horitzó amb una cua llargisima.No se'n ha vist mai més cap com aquell.

Conjunt de nebuloses a Orió

Fotografia de la ESA on es pot veure la nebulosa blavenca i tenue que hi ha al costat de la estrella Alnilam, son un tipus de de nebuloses dificils de captar, amb els filtres que disposo no hi ha manera de captar-les i crec que mai ho aconseguire degut a la enorme quantitat de contaminació lumímica i que va en augment