Fotografia astronómica 22-2-2023

 No hi heu pensat mai en els avantatges que tindríem si la terra fos plana? Els qui ens agrada l'astronomia ens ho passaríem pipa, poden allargar la visió fins a veure estrelles que no podem veure tenint una terra esfèrica. Tota la part de l'hemisferi sud estaria a l'abast, totes les constel·lacions de caràcter modern serien visibles, Llastima que aquesta gent que ara han tornat a revifar amb la creença de la terra plana no tinguin raó, Vaja de moment cap d'aquests personatges que pregonen aquesta ciència m'ha convençut. Bé, tot aquest raonament és perquè la constel·lació del Centaure com tots saben la poden veure des de l'hemisferi sud, però ni des de Banyoles ni des de Màlaga no es veu, per veure-la t'has de desplaçar cap a l'equador i d'allà per avall. L'Alfa d'aquesta constel·lació és l'estrella Rigil Kentaurus, que és la veïna del nostre sol (en realitat son tres de juntes) i qui sap si podria ser també familia o sigui germanes, no seria res estrany, per la proximitat. Un model similar el podem veure dins la nebulosa Roseta que en el vell mitjà de la nebulosa aflora tot un cúmul d'estrelles noves que a mesura que es van desenvolupant, es van dispersant i com la Roseta moltes altres, la nebulosa d'Orió M 42 per exemple.

Si, m'agradaria molt poder fotografiar des de casa, a una estrella que be podria ser germana del nostre sol, que es diu Rigil Kentaurus i que el nostre sol te per veïna a una posible germana que viu a una distància de quatre anys i tres mesos llum. Nosaltres des de l'hemisferi nord no les podem veure a les dues, només a la nostra, en canvi, des de l'hemisferi sud sí. No és injust això? En fi nosaltres tenim una Polar que ells tampoc poden veure, així queda la cosa equilibrada.

Rigil Kentaurus que en realitat son tres i forman la Alfa a la esquerra, a la dreta la Beta, les dues han deixat un refléx en aquesta foto de la ESA. 

La nostra estrella tota picallada.

Última ullada al cometa C/2022 E3 ZTF camí de tornada a les profunditats de l'espai. A dia d'avui encara és a la constel·lació de Taure amb una magnitud de 10 ,2, a una distancia de 110 milions de km. i dintre de uns dies passara la frontere de Taure per entrar a Eridano el riu celestial que amb un bon vent t'apreti el perderem de vista.

Ún altre cometa de tants com pupulan el nostre cel.

 Una de les fotografies més aconseguides per mi de IC 410