martes, 24 de mayo de 2016

Natura 24-5-16

Desde petit sortir a la muntanya ha sigut un motiu d'alegria, de fet els millors records que tinc estan relacionats amb la muntanya.
Es clar que aquells temps la muntanya era una cosa i ara n'és un altre. Parlant clar, antes feia goig d'anar a la muntanya, ara fa pena.No em refereixo a la alta muntanya sino a boscos i muntanya prepirinenca,les que tenim més properes.
La vida a pagès actualment ha fet un tomb, es com viure a la granja, els camps es treballen però el bestiar no es belluga com ho feia abans.
Com que els boscos no son pràcticament rendibles i el bestiar no s'hi passeja, doncs han quedat abandonats.
Si es vol sortir a respirar aire pur, no hi ha lloc més bo que un bosc de pins, alzines, roures, faigs. etc.
Però així com abans donava gust passejar per dintre el bosc, ara només ho pots fer seguin algun corriol que a dures penes es manté net.
No pretenguis sortir del corriol, perquè si ho fas quedaras com un Sant Crist.
Seria hora que les  administracions dels municipis hi posessin remei lliurant alguna llei que permetés el pas de remats, sobre tot de cabres i ovelles per tots els boscos de cada municipi.
Aquests remats podrien ser de caràcter privat o no, perquè aquesta iniciativa també podria ser l'acord de diversos municipis que plegats fomenten la acció de tutelar un remat per netejar el boscos.
Vet aquí una forma anti-foc neta rentable i que també podria donar algun lloc de treball.

! Pare, que el bosc ja no es el bosc ¡






El guardià del bosc.

El final de la tempesta.



Les muntanyes a l'oest de Banyoles totalment emboirades 


La posta de la Lluna.





Mare coratjosa 

Unes quantes bocas per alimentar,no son ni una, ni dos, ni tres, son nou.




No hay comentarios:

Publicar un comentario