Fotografía astronómica 19-9-18
Trobo a faltar una bona bufada de la tramuntana que se'n porti aquests núvols baixos, boires i calitges que no em deixen fer res quan arriba la nit.
És clar que si això passes, tururut Sant Roc, anar a caçar bolets, ja que el temps que fa és l'ideal perquè proliferin els bolets i si fa tramuntana que és l'enemiga dels bolets, doncs el que dic, adéu bolets.
De fet referint als bolets, si no afluixa una mica aquesta calor, malament rai, doncs la mosca està activa i no en deixa cap de bo.
Suposo que es veu d'un tros lluny que tinc el cor partit, però tornem a la fotografia del cel, encara que aquest es netegi, tampoc hi ha res a fer perquè la lluna, ja ha sobrepassat el cinquanta per cent en el seu creixement i ja és insuportable la seva llum, que afegida a la bombolla que puja de la ciutat, fa impracticable la fotografia de cel profund.
Que podem fer davant aquest panorama?, doncs fotografiar la lluna i els planetes qui tingui equip per fer-ho. Sempre amb el permís de l'atmosfera.
També és bonic i agraït de fotografiar la lluna, així tenim ocasió de repassar el nom de la gran quantitat de cràters, muntanyes, llacs, mars i oceans que hi ha en el nostre satèl·lit.
A més, ara la lluna ja compta amb una història relacionada amb els éssers humans que l'han trepitjat, història que va començar el 21 de juliol de 1969 quan dues persones si van posar al damunt i van comprovar que si podia caminar.
El lloc escollit per fer aquella primera gesta, va ser en una planura amb molt pocs craters, situada a la part baixa esquerra segons es mira la lluna, del Mar de la tranquil·litat
De ben segur que, tot i el nom del Mar, a Armstrong i a Aldrin no se'ls hi passaria la intranquil·litat fins que van comprovar que el terra de la lluna era ferm, tret de la polsina que feia tou i se'ls ficava per qualsevol racó de la vestimenta d'astronauta.
12 persones són fins ara, els qui van tenir la sort i l'experiència d'haver caminat sobre la lluna, el demès ens hem de conformar en contemplar-la i fotografiar-la.
És clar que si això passes, tururut Sant Roc, anar a caçar bolets, ja que el temps que fa és l'ideal perquè proliferin els bolets i si fa tramuntana que és l'enemiga dels bolets, doncs el que dic, adéu bolets.
De fet referint als bolets, si no afluixa una mica aquesta calor, malament rai, doncs la mosca està activa i no en deixa cap de bo.
Suposo que es veu d'un tros lluny que tinc el cor partit, però tornem a la fotografia del cel, encara que aquest es netegi, tampoc hi ha res a fer perquè la lluna, ja ha sobrepassat el cinquanta per cent en el seu creixement i ja és insuportable la seva llum, que afegida a la bombolla que puja de la ciutat, fa impracticable la fotografia de cel profund.
Que podem fer davant aquest panorama?, doncs fotografiar la lluna i els planetes qui tingui equip per fer-ho. Sempre amb el permís de l'atmosfera.
També és bonic i agraït de fotografiar la lluna, així tenim ocasió de repassar el nom de la gran quantitat de cràters, muntanyes, llacs, mars i oceans que hi ha en el nostre satèl·lit.
A més, ara la lluna ja compta amb una història relacionada amb els éssers humans que l'han trepitjat, història que va començar el 21 de juliol de 1969 quan dues persones si van posar al damunt i van comprovar que si podia caminar.
El lloc escollit per fer aquella primera gesta, va ser en una planura amb molt pocs craters, situada a la part baixa esquerra segons es mira la lluna, del Mar de la tranquil·litat
De ben segur que, tot i el nom del Mar, a Armstrong i a Aldrin no se'ls hi passaria la intranquil·litat fins que van comprovar que el terra de la lluna era ferm, tret de la polsina que feia tou i se'ls ficava per qualsevol racó de la vestimenta d'astronauta.
12 persones són fins ara, els qui van tenir la sort i l'experiència d'haver caminat sobre la lluna, el demès ens hem de conformar en contemplar-la i fotografiar-la.
 |
| Racó del Mar de la Tranquil·litat on va tenir lloc la primera caminada a la lluna |
 |
| Algunes de les muntanyes de la lluna. |
 |
| Dalt la falla Rupes recta de 110 quilòmetres de llarg i 300 metres d'alçada. Baix el cràter Clavius en penombra. |
 |
| Dia 17 |
 |
| Dia 18 |
 |
| Dia 19 |
 |
| La nebulosa planetaria NGC 6751 Vista pel Hubble |
 |
| NGC 6772 segons ESA |
 |
| Constel·lació d'Orió captada al terrat de casa al voltant de les sis del mati. |
 |
| Fotografies d'una sortida el mes de Setembre del 2016 en una nit amb clar de lluna.Per més inri, les bombolles dels pobles de la zona, pujen cap al cel amb força. |
 |
| El clar de lluna permet captar perfectament les muntanyes |
 |
Comentarios
Publicar un comentario