Natura 30-3-19

Per a la majoria de la gent el problema del temps, que si plou o no plou, no representa cap mal de cap, és una qüestió que no fa anar malament, vaja, prou feines si pensa, només quan s'entravessa alguna festa o s'ha de fer algun viatge, alguna sortida de cap de setmana, llavors sí que es mira i sempre en el sentit de si ens farà anar malament.
Uns quants anys enrere, quan la majoria de la gent depenia del camp, llavors sí que era un tema de conversació important, però així com ara la preocupació és que no plou i que falta aigua, en aquells anys la preocupació no estava en la falta de pluja, ans al contrari, el temor eren els aiguats, que maleïen els conreus i se'n portaven carreteres i camins, però no solament això, els pobles no estaven preparats com avui dia de clavegueram, a la majoria de carrers una mica inclinats sobre el terreny, les cases tenien una fusta que col·locaven mitjan guies a la porta d'entrada a fi d'evitar l'entrada de l'aigua en dies de tempesta, cosa que moltes vegades era una solució insuficient, ja que en moltes ocasions l'aigua sobrepassava la fusta i la inundació era inevitable.
Jo recordo haver viscut aquest problema vàries vegades quant vivíem a Tortellà entre els anys 50 i 65, la majoria dels veïns de certs sectors del poble, patíem aquest inconvenient.
El dia en què l'aigua sobrepassava la fusta, era horrorós, doncs passat l'aiguat, calia netejar la planta baixa de l'edifici de fang i de tota mena de merda parla'n clar.

A la sortida del sol

El vent fa servir els núvols per fer dibuixos

El sol lentament es va desplaçant cap al nord.

Els sembrats acusen la sequera amb aquest color groguenc.

Els crits que fan els camps demanant aigua son d'espant. Camp de colza

El pont sobre el Llierca

Aigües avall.

Foraminífers  a les pedres del pont

Han passat tres o quatre dies des que aquests animalons eren vius.

Les pedres que conformen aquest pont son plenes de foraminífers

La zona que va del passa-llis a Montagut en direcció al pont del Llierca, ha sofert una destrucció massiva d'arbres, arrancats pel que sembla per obra del vent. No sembla .una cosa d'ara sinó del any passat

Us puc ben assegurar que la truita la tinc ben assegurada.

Gràcies als herbicides s'ha acabat veure els sembrats amb roselles.

Una passejada pel Borró.

L'anyada de granotes està ben assegurada.

Un repòs en el camí.

Els fruiters senten la primavera.

Una gran pena, aquest camí, altre hora ple de boixos, ara gràcies a la papalloneta que ens va arribar de Xina , només hi queda la molsa que els cobria.

Tot mort.