Natura 31-10-2021

 Avui la cosa te poc de natura però com que hi ha bardissa, allà va.

Tinc un cas digna de ser explicad que ens va passar el dia 28-10-2021, en part és un cas que té dos vessants, un negatiu i una altra de positiu. Començaré pel negatiu:

En la data indicada cap a un quart de quatre de la tarda, decidim amb la senyora d'anar al cementiri a fi de complir amb el ritual de portar flors als nostres difunts com hem fet al llarg de molts anys.
Com que els nostres éssers estimats estan enterrats a la part alta del cementiri, hi anem no per davant sinó per la carretera de pujada que porta a la part del cim. Normalment entro el cotxe dins l'aparcament, però en veure'l ple, opto per deixar-lo a la mateixa carretera arramblad a la dreta on queb quatre o cinc cotxes sense dificultat l'un rere l'altre. No havien passat ni tan sols deu minuts d'estar dins el recinte, quan un senyor ens pregunta si el cotxe de determinada marca i color era el nostre, al respondre afirmativament ens diu" Unes senyores que estan vora la porta, han vist que una persona trencava un vidre, agafava alguna cosa, i després ha marxat corrent" i afegeix" Jo procuro dir-li a la gent que no deixi res de valor a la vista dins el vehicle" Entenc que aquest senyor deu treballar al cementiri.
Efectivament en arribar al vehicle, el vidre de la porta del darrere fet pols, i la meva bossa on porto la documentació i el mòbil havia desaparegut.
Fins aquí la part trista i negativa en veure que he ficat la pota com un pardillo, deixant els meus efectes personals al seient del darrere del vehicle, cosa que amb el cotxe no m'havia passat mai, doncs bé, serà la primera i l'última vegada que em passa, està vist que fins que no passen les coses no et fas càrrec que de vegades no actués correctament.
La part més positiva de tot plegat (dic positiva perquè de tot el que et passa a la vida proporciona experiència) és el que explico a continuació: La primera cosa que em va venir al cap va ser rastrejar el mòbil, per això em vaig afanyar d'arribar a casa i explicar el cas al meu fill que és mosso d'esquadra, Em va dir, que això és una rutina per aquest cos de policia, m'agafa les dades del mòbil i comença a buscar. El senyal va indicar que el mòbil encara estava prop del cementiri molt a tocar a la carretera i al costat de l'entrada del mateix cementiri.
Decidim anar a donar un cop d'ull per veure si el trobem. Al seu mòbil particular li arribaven les dades que li passa l'ordinador de casa seva. Cap indici de soroll fins que va actualitzar el rastrejament i veiem que el senyal canvia de lloc i se situa a Serinyà i es va moure fins a un indret molt a la vora de la carretera en direcció a Besalú. Allí va quedar parat i ja no es movia.
Doncs agafem els trastets i cap a Serinyà, el lloc és una carretera a la dreta de la general que porta a un descampat en principi i a una mena de fàbrica que no té cap indicació de quina és la seva activitat.
Abans d'arribar als edificis, hi ha una caravana sota uns arbres que podria ser que el lladregot vivís allà, En Mario (el meu fill) diu "no trucaré més al mòbil per no aixecar sospites i faré venir un parell d'efectius uniformats (ell no anava uniformat).
Al cap de vint minuts ja teníem els mossos amb nosaltres que van avançar-se a parlar amb la gent que viu allí, minuts més tard criden en Mario perquè faci una trucada al mòbil robat, la meva filla que ens acompanyava i jo vam romandre on havíem arribat com a uns dos-cents metres de la caravana.
Vet aquí que oh sorpresa, al voltant d'on estàvem la meva filla i jo, sonava un telèfon. "Papa, sento el teu mòbil que toca", i dic, "jo també". Davant els nostres ulls en una bardissa ben atapeïda d'espines, veiem la meva bossa penjada amb el mòbil que sonava.
Truquem als mossos per dir-los que ja havíem trobat la bossa, i arribats al lloc, la vàrem poder rescatar. Faig la comprovació de les meves pertinences i no faltava res, tot intacta, com que de diners tinc per norma no portar-ne mai sobre, a no ser que expressament vagi a pagar algú, no me'n podia robar. Crec que l'individu en veure's aclaparat per les trucades del mòbil i no poder treure profit de el robat, va optar per llençar la bossa.
I fins aquí una història que per desgràcia li passa a molta gent, el que vol dir que a la nostra societat alguna cosa no funciona prou bé.

Sembla que aquest nom vora la carretera d'acces, podria ser el nom de la fabrica.