jueves, 13 de octubre de 2016

Fotografia astronómica 13-10-16

Hi ha gent que per mes que ho intenti no els entendre mai. Fa pocs dies vaig donar el meu punt de vista sobre la finitud de la materia, tot el que he llegit sobre aquest tema així ho indica.
El astrofísic de la Nasa John Mather, premi Novel per haber mesurat les fluctuacions de temperatura en la radiació de fons de l'univers, en unes declaracions a un medi de comunicació, diu coses com : "Si algú creu que entén el temps, es que no l'entén". "L'univers no té ni centre, ni vora, ni límit". "L'univers no va tenir començament".
Doncs anem bé pel mon, perquè afegeix " "Es correcte que l'univers te una edat de 13.700 m.a. i va començar a emetre radiacions quant tenia una edat de 389.000 anys". !Renoi¡ en que quedem ¡ aquesta xifra comença per un, dos, tres etc. Això no es un començament ?
A més el premi li van donar per medir aquestes radiacions provinents del principi de l'univers¡
Algú entén aquest senyor?
De ben segur que amb el carreró que té, em dona dos-centes cinquanta mil voltes en temas de l'univers, perquè a mi ja em be just fer una o amb un canut, però entenc les contradiccions. En fi, no entenc aquest sentit de" si però no."
Canviant de tema, les fotos de avui son fotos antigues, de tant en tant quant el temps no em permet de fer-ne de noves, faig un repàs als arxius antics, els hi trec una mica la pols i les empolaino per torna-les al blog.


Dos cúmuls situats a la part del peu esquerra d'un dels bessons, es una regió molt rica en estrelles i altres cúmuls.

 La gran nebulosa de la constel·lació d'Orió, no es res més que una obertura en el gran núvol fosc existent en aquesta regió causada per la forta radiació de les estrelles que hi han nascut i s'obren pas cap l'exterior.
Al costat esquerra un altre forat s'està obrin per la mateixa causa.

Aquesta llei del nostre mon de que " el peix gros es menja al petit", sembla que es universal doncs aquí assistim a l'esmorzar de una galàxia menjant-sen un altre.

Camp de la nebulosa del Mussol, una estrella embolcallada de les capas de gas que no pot retenir a causa de haber-se quedat sense combustible.
Més o menys això es el que li pasara al nostre sol dintre de 5000 milions d'anys. L'aspecte de aquesta nebulosa planetaria es el que tenia ara fa 2.600 anys, doncs aquesta (en llum)es la distancia que ens separa.

Galàxies de la constel·lació de Óssa Major Messier 81 i 82, la taca blava de abaix dreta es la galàxia NGC 3077.
Ampliació

No hay comentarios:

Publicar un comentario