Fotografia astronómica 9-10-16

La realitat es que tot té un principi i un final. No ? Sabeu d'alguna cosa que no tingui principi i final ?
Trigarà més o trigarà menys, però tot, i quant dic tot, és !Tot¡ té un començament i un acabament.
Per exemple, una cosa quotidiana, encetem una llonganissa i tard o d'hora quedarem amb el cordill a les mans.
Bromas a part, (que no deixà de ser una realitat,) sembla que fins i tot el mateix univers algun dia s'acabarà.
No em de patir, perquè la cosa va per llarg, però encara que el sol fet de saber que la cosa va per llarg, ens relaxa, no treu la confirmació de que això pasara.
De on travem aquesta realitat ? Doncs de la observació del comportament de la materia.
La materia, posada en escena a partir del big-bang, ha fet i fa una evolució cap a diferents tipus de materia donant lloc a tots els objectes que observem per tot l'univers.
Un de els elements químics més abundosos de l'univers, l'hidrogen, amb el 75 % de la materia visible, és el que utilitzen les estrellas com a combustible primigeni per convertir-lo en heli i altres compostos que al final de la seva vida escamparà pel medi interestel·lar, i que servirà per conformar planetes entre altres cossos, on pugui esclatar vida com la que coneixem o diferent, que encara no coneixem.
Per tant aquesta materia que dona realitat a estrellas, acabara esgotant-se, quant aquestes estrellas de segona o tercera generació s'apaguin.
Podem pensar doncs,que la materia neix, evoluciona i mor.
I si dintre de 100.000 milions o més d'anys, queden alguns ulls per veure-ho, el firmament que ara veiem lluminós a causa de les estrellas, serà negre com el carbó sense cap llum per enlloc, llavors serà el final de tot.
Quant tot això passi, el nostre planeta i tot el sistema solar, ja haurà begut oli, milions d'anys abans. Voldria pensar que el genere huma (si es que hi es, i que ja no serà huma perquè nosaltres també evolucionem ) aleshores tindrà un lloc nou per viure lluny del sistema solar esgotat.

Nebulosa planetaria de la Lira  situada entre 2000 i 5000 anys llum, te una magnitud de 8.8. Nº 57 del catàleg de Messier  NGC 6720.

NGC 1952 aquesta nebulosa planetaria va ser observada per astrònoms xinesos i àrabs el 4 de Juliol de l'any 1054.
Amb una magnitud de 8,4 i situada a una distancia de 6300 anys llum.

Aquesta nebulosa planetaria es una de les mes grans coneguda, es tracta d'una estrella pràcticament morta que esta deixant anar  el seu embolcall de gasos. Tot això te lloc a 1250 anys llum dins la constel·lació de la Guilla.

Nebulosa planetaria M 97-NGC 3587, també anomenada La nebulosa del Mussol, formada fa uns 6000 anys en una regió de la Óssa Major distanciada 2600 anys llum de nosaltres.

Restes de una supernova que esclatà fa entre 5000 i 8000 anys en una regió del Cigne  situada a 1470 anys llum. Descoberta per William Herschell el 5 de Setembre del 1875.

Cinturo i espasa d'Orió, els rastres vermells son núvols de la atmosfera.

Galàxies de Leo.