Fotografia astronómica 6-10-16
Porto ja uns quants anys mirant al cel, sobre tot per la nit sempre que aquesta reuneixi condicions per fer-ho, em refereixo a les nits estelades i no quant esta per ploure.
Potser les estones que vaig pasar de jove mirant les estrelles quant estava a pagès, m'han sensibilitzat en aquest tema.
Però va ser ja de més gran, quant en vaig poder comprar uns binoculars 10x50, que vaig gaudir mirant a les estrelles.
Em vaig fer la promesa de que el dia que em jubilés, em compraria un telescopi i passaria llargues estones mirant els astres.
I tal dit tal fet.
Amb el telescopi a les mans i l'ajut de uns nous binoculars 12x80, els primers dos anys de jubilat els he passat aprenen les constel·lacions, el nom de les estrelles més rellevants, nebuloses, cúmuls oberts i globulars etcetera.
El primer telescopi d'aprenentatge era un acromàtic de 150 m/m d'obertura i 750 de focal, molt maco que per la feina d'observació era perfecte.
Però com que la inquietud no s'acaba aquí sino que també de sempre m'ha agradad la fotografia, cada cop que mirava un objecte celestial em deia "De això en vull una copia".
De manera que al menys un any, el vaig dedicar a intentar fotografiar el sol, la lluna i algun objecte de cel profund.
Un desastre rera altre desastre, el telescopi no em serveix i la maquina DSRL que tinc, tampoc dona el rendiment desitjat, que necessito doncs per fer alguna fotografia que valgui la pena ?
No queda altre que aprendre dels que saben més que jo.
Després de investigar sobre el comportament de diferents tipus d'òptiques i de material de fotografia, arribo a la conclusió de que en un entorn en el qual em trovo haig de menester un telescopi entre 60 i 100 m/m amb focal curta i una DSRL de 18 mega-píxels.
Doncs marxant un tubo de 80 m/m d'obertura i 600 de focal, del tipus apocromàtic. Perquè aquest ? perquè la petita obertura es ideal en medis de molta contaminació lumínica i al ser apocromàtic no te aberracions de llum, la fotografia és més nítida i fidel.
D'acord que aquesta obertura no pot donar molts augments, però es que a més obertura, més entrada de contaminació lumínica, no es pot tenir tot.
Porto uns tres anys fent astro-fotografia de la qual estic satisfet a mitges, desde ciutat es molt difícil aconseguir bones fotografies,però al menys em permet veure molts objectes que si no fos per medi de la fotografia passarien per alt, ja que la vista es insuficient per gaudir de totes aquestes meravelles que només son a l'abast de l'ull de la maquina fotogràfica.
Potser les estones que vaig pasar de jove mirant les estrelles quant estava a pagès, m'han sensibilitzat en aquest tema.
Però va ser ja de més gran, quant en vaig poder comprar uns binoculars 10x50, que vaig gaudir mirant a les estrelles.
Em vaig fer la promesa de que el dia que em jubilés, em compraria un telescopi i passaria llargues estones mirant els astres.
I tal dit tal fet.
Amb el telescopi a les mans i l'ajut de uns nous binoculars 12x80, els primers dos anys de jubilat els he passat aprenen les constel·lacions, el nom de les estrelles més rellevants, nebuloses, cúmuls oberts i globulars etcetera.
El primer telescopi d'aprenentatge era un acromàtic de 150 m/m d'obertura i 750 de focal, molt maco que per la feina d'observació era perfecte.
Però com que la inquietud no s'acaba aquí sino que també de sempre m'ha agradad la fotografia, cada cop que mirava un objecte celestial em deia "De això en vull una copia".
De manera que al menys un any, el vaig dedicar a intentar fotografiar el sol, la lluna i algun objecte de cel profund.
Un desastre rera altre desastre, el telescopi no em serveix i la maquina DSRL que tinc, tampoc dona el rendiment desitjat, que necessito doncs per fer alguna fotografia que valgui la pena ?
No queda altre que aprendre dels que saben més que jo.
Després de investigar sobre el comportament de diferents tipus d'òptiques i de material de fotografia, arribo a la conclusió de que en un entorn en el qual em trovo haig de menester un telescopi entre 60 i 100 m/m amb focal curta i una DSRL de 18 mega-píxels.
Doncs marxant un tubo de 80 m/m d'obertura i 600 de focal, del tipus apocromàtic. Perquè aquest ? perquè la petita obertura es ideal en medis de molta contaminació lumínica i al ser apocromàtic no te aberracions de llum, la fotografia és més nítida i fidel.
D'acord que aquesta obertura no pot donar molts augments, però es que a més obertura, més entrada de contaminació lumínica, no es pot tenir tot.
Porto uns tres anys fent astro-fotografia de la qual estic satisfet a mitges, desde ciutat es molt difícil aconseguir bones fotografies,però al menys em permet veure molts objectes que si no fos per medi de la fotografia passarien per alt, ja que la vista es insuficient per gaudir de totes aquestes meravelles que només son a l'abast de l'ull de la maquina fotogràfica.
 |
| El sol avui presenta taques, alguna ben apreciable. |
Comentarios
Publicar un comentario