De tant en tant, en Jesús, company d'aventures i jo,solem sortir a fer un tom fora de Banyoles i rodalies i anem a diferents punts, quasi sempre a muntanya ja que de molt joves vam compartir experiències relacionades amb el camp, desde aleshores em tingut tendencia a sortir aquests llocs per retrobar-nos amb la natura.
Ahir últim dia de setembre, cap a les vuit del mati vam agafar el cotxe i ens enfilem cap a Sadernes.
La idea era deixar el cotxe a l'aparcament de Sadernes i caminar fins al pont de Valentí, després esmorzar tranquil·lament allà on ens vingués de gust.
La primera ullada sobre les muntanyes i cingleres del indret, feta per persones acostumades a la visió de la natura, ens indica el que passa sobre aquest terreny escarpat ple de boixos i alzines.
Segurament molta de la gent que hi va, ( que n'hi va molta) no se'n ha adonat de la mortandad de quantitat de boixos,alzines i altres matolls victimes de la gran sequera que pateix bona part de la nostra terra, de ben segur que aquell color entre groc i ocre passa com característic i propi de la muntanya.
Res més lluny de la realitat, el Setembre encara que ha començat la tardor, la fulla dels arbres caducs encara es verda o molt verda, començant a variar el color cap a mitjans d'Octubre,però els boixos no son caducs i sempre son vers.
Mireu les fotografies perquè parlen per si soles.
|
De vegades em pregunto com poden viure aquests arbres al cim d'una roca ? |
|
Així està la vegetació sota el cingle de la cova del bisbe. |
|
Així estava el mes de setembre de 2011. |
|
Sota la entrada de la cova del bisbe la vegetació comença a mermar. |
|
Aquesta pobra alzina s'aferra a la vida clavant les arrels a la roca. |
|
Comparació d'aquesta foto amb la seguen feta al 2011. |
|
La sequera es ben evident. |
|
Mata de boix totalment seca. |
Altres fotografies.
Comentarios
Publicar un comentario