sábado, 1 de octubre de 2016

Natura 1-10-16

De tant en tant, en Jesús, company d'aventures i jo,solem sortir a fer un tom fora de Banyoles i rodalies i anem a diferents punts, quasi sempre a muntanya ja que de molt joves vam compartir experiències relacionades amb el camp, desde aleshores em tingut tendencia a sortir aquests llocs per retrobar-nos amb la natura.
Ahir últim dia de setembre, cap a les vuit del mati vam agafar el cotxe i ens enfilem cap a Sadernes.
La idea era deixar el cotxe a l'aparcament de Sadernes i caminar fins al pont de Valentí, després esmorzar tranquil·lament allà on ens vingués de gust.
La primera ullada sobre les muntanyes i cingleres del indret, feta per persones acostumades a la visió de la natura, ens indica el que passa sobre aquest terreny escarpat ple de boixos i alzines.
Segurament molta de la gent que hi va, ( que n'hi va molta) no se'n ha adonat de la mortandad de quantitat de boixos,alzines i altres matolls victimes de la gran sequera que pateix bona part de la nostra terra, de ben segur que aquell color entre groc i ocre passa com característic i propi de la muntanya.
Res més lluny de la realitat, el Setembre encara que ha començat la tardor, la fulla dels arbres caducs encara es verda o molt verda, començant a variar el color cap a mitjans d'Octubre,però els boixos no son caducs i sempre son vers.
Mireu les fotografies perquè parlen per si soles.

De vegades em pregunto  com poden viure aquests arbres al cim d'una roca ?


Així està la vegetació sota el cingle de la cova del bisbe.

Així estava el mes de setembre de 2011.


Sota la entrada de la cova del bisbe la vegetació comença a mermar.

Aquesta pobra alzina s'aferra a la vida clavant les arrels a la roca.











Comparació d'aquesta foto amb la seguen feta al 2011.



La sequera  es ben evident.







Mata de boix totalment seca.

Altres fotografies.










No hay comentarios:

Publicar un comentario