Fotografía astronòmica 2-8-17

agosto 02, 2017

De nou tornem a tenir lluna en creixent, fent la seva feina de il·luminar el que no està escrit no fos cas que ensopeguem.
Ben pensat, la lluna, ja va bé que hi sigui i que la feina que fa dùri almenys fins que el sol li digui prou, perquè la seva llum és necessaria per infinitat de éssers vius que la necessiten per cercar la manduca.
El que no necessiten es l'exces de llum produïda pel genere humà que en realitat no solamènt aixafa la guitarra als pobres animals, sinò que també es perjudicial pels propis humans.
El que passa és que aquest insignificànt mortal, quànt arriba la nit intenta fotografiar alguna de les poques estrelles que l'exces de llum ambiental deixa veure i mentre està en aquesta tesitura, veu que la apariciò de la lluna afegeix més llenya al foc.
Així és que les furies no les haig de dirigir contra la pobre lluna sinò contra tots aquells que no fan les coses bé en qüestió de permetre la il·luminació exagerada en ciutats i vials.

A punt d'arribar a la meitat de la llum total.

Contrastant una mica la foto, es pot apreciar la gran alçada de alguna de les parets dels mars Crisis i Serenitat, en canvi en aquesta mena de península que hi ha entre aquests dos mars i que un costat comença amb el cràter Lyell i a l'altre el cràter Proclus, sembla que sigui un terreny elevat, i no ho ès.Es tracta d'un efecte optic causat per la diferencia de color del terreny.

El mar del Nèctar és un mar mitjanèt doncs n'hi ha de més petits. Aquest tè uns 350 quilòmetres de circunferencia.

Passant la foto al negatiu queden els mars en color blanc,així es poden distingir millor.

Així es veu el cúmul de la Percha o Brocchi.

Amb la foto girada s'aprecia més bé la figura.

Les últimes fotos a la lluna fetes ahir mateix. Es un bon moment per fotografiar-la doncs ja està al 71,86 % de lluminositat i l'ombra de muntanyes i craters es perfila molt bé.